Més enllà de la calma que pot aportar, el silenci és escolta, és interrogació, és mirada atenta, és comprensió, profunda comunió amb tot, el silenci és saviesa. Ens en parla aquest llibre de Teresa Guardans (editorial Viena).
En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.
El mes de Juny de 2020 moria la Chelo Miró, una dona que des de ben jove havia mantingut un profund itinerari de recerca interior, lliurant cada un dels seus dies al “Déu de la vida”. Els seus gairebé tres anys de lúcida convivència amb el càncer van ser un regal pels qui, d’una manera o una altra, vam poder compartir les seves reflexions i vivències. Algunes d’elles van ser gravades i el text que oferim és la transcripció d’aquelles gravacions. Ens alegra poder difondre el testimoni d’una experiència vital tan valuosa.
Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.
En aquest seminari farem una introducció a les diferents mirades de la psicologia al la psique humana al llarg de la seva història. La psicologia no disposa d’un corpus teòric unificat sinó que en ella conviuen diferents mirades basades en…
Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)... “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.
Dies: 5 i 26 de maig, 16 de juny i 7 de juliol, 4 dimecres. Horari: de 18:30 a 20:30 Aportació: 80 euros (fraccionable).
Ha mort l’Arcadi Oliveres. Fa uns anys va acceptar formar part del Consell Assessor de CETR. Juntament amb altres persones significades estava sincerament interessat, sabia escoltar, i feia aportacions en la recerca sobre la societat de coneixement i els seus…
Les tecnociències (TC) semblen neutres davant de la qualitat humana (QH). Avui la forma de supervivència, ens agradi o no, depèn d’elles i això condiciona el concepte o la idea d’humanitat. L’ésser humà és una animal singular que té, per la llengua, accés a la doble dimensió de la realitat (dimensió absoluta –DA- i dimensió relativa -DR). Les seves formes de supervivència sempre han estat relacionades amb aquesta dada, però aquesta dada té ara una transcendència inusitada perquè d’ella depèn la nostra possibilitat d’adaptació flexible al canvi inexorable que comporten les TC. Les TC són fruit del coneixement humà. Són fruit de la recerca i la investigació.
L'art és l'expressió de la dimensió absoluta des dels sentiments humans, o des de formes, colors i textures purs que no fan referència a res.   No és expressió del que sent l'artista davant d'una cosa, encara que aquest sentiment de la individualitat de l'artista en la dimensió relativa influeixi en la seva expressió de la dimensió absoluta.    L'art és expressió del sentir profund humà davant la realitat, tot i que sembla que es contamini amb el sentir que funciona com a sistema de senyals, els sentiments, el bon art unifica les nostres dues dimensions del sentir en la seva dimensió profunda.   Les arts en les societats de coneixement (SC) exerceixen una funció central, que és fomentar, cultivar la dimensió absoluta (DA) per generar, mantenir i portar al creixement de la qualitat humana i la qualitat humana profunda als col·lectius. Les arts són imprescindibles pel bon funcionament de les societats de coneixement. L'art com una forma de el cultiu de la DA és el fonament de les SC.