20. CULTIVANT LA INDAGACIÓ AMB EL SENTIR, AMB L’ORIENTACIÓ DELS RUBAYATS DE RÛMÎ
Data: 26 i 27 de març
AVÍS – ACTIVITATS ON-LINE A CETR
Ens unim a les mesures de prevenció de contagi del virus covid-19 i tanquem el centre fins a nou avís, però us proposem una sèrie d'activitats on-line que podreu trobar a la nostra web i al butlletí. Podeu contactar amb…
SERVEIXEN ELS VALORS QUE HEM REBUT?
Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps, en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.
LOS DESAFÍOS DE LA NUEVA SITUACIÓN CULTURAL GENERADA POR LA DINÁMICA DE INNOVACIÓN EN CIENCIA Y TECNOLOGÍA
La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.
Conferència Intel·ligència espiritual i el seu paper en la creativitat
La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner va suposar un canvi de paradigma significatiu tant en la psicologia cognitiva com en la pedagogia. En el marc d’aquesta teoria apareix -amb D. Zohar i altres autors- la proposta controvertida de la intel·ligència espiritual; parlarem, especialment de la relació entre intel·ligència espiritual i creativitat.
L’ètica més enllà del jo
El gest de girar la clau per posar en marxa el motor del cotxe no sembla que tingui gaire rellevància ètica [...] Però el fet que aquest petit gest el realitzin milions de persones cada minut, hora a hora, dia a dia i any rere any, per tot el planeta, fa que no només esdevingui èticament rellevant sinó que es converteixi en un dels principals problemes ètics que la humanitat ha d'afrontar.
Espiritualitat sense Déu per un Món nou
És possible cultivar la qualitat humana sense Déu? Es considerarà com ha estat possible cultivar l’espiritualitat sense Déu en el passat i com ho és ara. Pot aquesta espiritualitat, que no parla del més enllà, tenir força per transformar aquest món? Es treballaran textos de Buda, Mahavira, Confuci, Lao Tsé, Meslie, Schopenhauer, Feuerbach, Nietzsche, Einstein, Tolle, Sam Harris i Comte-Sponville, entre altres.
Imhotep i el faraó
Una narració sobre un personatge fascinant, Imhotep, sacerdot, savi, primer ministre de Djoser... i arquitecte de la primera de totes les piràmides; de la mà de JP Lauer, l'arquitecte que va dedicar la vida a reconstruir la piràmide, carregat de saviesa i d'experiències vitals (amb il·lustracions de Jaume Bosch i editat per Lalè). Més una Guia de Lectura amb suggeriments per explorar el text a l'aula.