Skip to content

Màrius Torres

Sedueix com un bell paissatge Que fos bell sobretot per la claror del cel. Qui el travessa en el seu peregrinatge, S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel. Emanant la gràcia suprema S’allò que és innocent, i radiant, i nu,…

Llegir més

Rainer Maria Rilke

Oh vida, vida, temps de miracle! Contradicció i contradicció. Sovint Dolent, el camí se’t fa tan aspre! Després, de cop, amplària admirable, Com d’un àngel tens tenses les ales! Oh temps de la vida, oh inexpresable! Però com més m’inclino…

Llegir més

Quatre poemes xinesos

   Com a resposta Em pregunteu per què estic als monts verd-blaus. Somric I res no dic, vagant, el cor sere, Les flors de presseguer corrent riera avall. Hi ha un altre món dellà del viure mundanal. Li Bai L’immediat…

Llegir més

ART I CONEIXEMENT SILENCIÓS: lliçons de vida. Apunts

Pintar és, principalment, voler conèixer i fer tot el possible per aconseguir-ho. (Balthus) L’art és una dedicació que busca conèixer més enllà de la construcció acordada. El seu camp d’acció no és el medi conceptual –ni és conceptual l’esforç de…

Llegir més

El libro de horas

Aunque todos se esfuerzan por salir de sí mismos Como de la prisión que les odia y encierra, Existe un gran milagro en este mundo: Yo lo siento: se vive toda vida ¿Quién, entonces, la vive? ¿Son las cosas, que…

Llegir més

Sonríe – Juan Gelman

¿Y alguna vez he sonreído así? ¿Fui como tú de luz, candor que tiembla? ¿Supe dar la mañana, confundirla, equivocar el mundo? ¿Fui como tú despertador de la ternura quieta? ¿Agua capaz? ¿Detuve al aire, al gran maestro? La pureza…

Llegir més

A la intemperie – Michèle Najlis

Amando a la intemperie sin tregua ni resguardo como el noble samurai que lucha con su sombra y muere. Ebria de amor en el último tercio de la noche me entrego, ardo y giro, ardo y giro en la exacta…

Llegir més

José Antonio Muñoz Rojas. Canto a la libertad

¿Dónde andas, libertad? ¿Has andado alguna vez? ¿Qué lugares? ¿En qué tiempos? Alguna vez hemos sentido como una ligeraza interior, el paso sin peso, el vagar sin anhelo, y nos hemos dicho: es la libertad. Daba gusto. Ir sin circunstancia,…

Llegir més

Luis Cernuda. He venido para ver

He venido para ver semblantes Amables como viejas escobas, He venido para ver las sombras Que desde lejos me sonríen. He venido para ver los muros En el suelo o en pie indistintamente He venido para ver las cosas, Las…

Llegir més
Back To Top