John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Quatre poemes xinesos
Com a resposta
Em pregunteu per què estic als monts verd-blaus.
Somric I res no dic, vagant, el cor sere,
Les flors de presseguer corrent riera avall.
Hi ha un altre món dellà del viure mundanal.
Li Bai
L’immediat final
Prosperitat i adversitat, fugaç espuria
Que floreix davant els ulls, miratge buit
On hostatjar-se un breu instant, fins al return
Al punt primer que clou el temps d’aquest sojorn.
CUI, Xuanliang
Al mestre Zhen un mes d’abril
Migrat i pur, havent viscut quasi cent anys,
Rep al vell temple un nou abril amb boira I vent.
Mars i muntanyes són pastura de la guerra
I només ell seguéis en pau damunt la terra.
DU Mu
Amor
Que tendre que és l’amor recíproc sostingut,
Subtil com fil de seda, máxim com el mar;
Com lluna al ple suspesa, esclat de frágil flor,
Per sempre més colpeix, un cop i un altre cop.
WU Rong
Selecció Pepa Torras Virgili