22
Les paraules no arriben per expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intentar tocar-lo sense aconseguir-ho mai. Hem indagat nostre propi ser. Sabem que és només un intent maldestre.
Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps, en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.
La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.
El gest de girar la clau per posar en marxa el motor del cotxe no sembla que tingui gaire rellevància ètica [...] Però el fet que aquest petit gest el realitzin milions de persones cada minut, hora a hora, dia a dia i any rere any, per tot el planeta, fa que no només esdevingui èticament rellevant sinó que es converteixi en un dels principals problemes ètics que la humanitat ha d'afrontar.
Ja fa temps que les institucions no estan funcionant bé i també fa temps que els ciutadans estan disgustats, molestos, desitjant que per fi arribi un canvi que arregli les coses, perquè així no podem seguir. Fa temps que es fa palès que l'opció per la societat de coneixement, que és inevitable i que ja està funcionant en múltiples aspectes, s'ha d'estructurar més coherentment sense la contradicció de que tot el poder de les tecnociències i de les possibilitats que s'obren, estiguin en mans d'un capitalisme explotador i immisericorde. Dona la impressió que la gravíssima crisi de salut de la pandèmia del coronavirus, i de les conseqüències que en seguiran, seria l'ocasió per culminar el trànsit d'una societat industrial de capitalisme explotador, a una societat coherentment estructurada de coneixement.
Una narració sobre un personatge fascinant, Imhotep, sacerdot, savi, primer ministre de Djoser... i arquitecte de la primera de totes les piràmides; de la mà de JP Lauer, l'arquitecte que va dedicar la vida a reconstruir la piràmide, carregat de saviesa i d'experiències vitals... Il·lustrada per Jaume Bosch (edita Lalè). Més una Guia de Lectura amb suggeriments per explorar el text a l'aula.
Apropar-se a aquesta compilació d'ensenyaments del mestre Lin-Chi (Xina, s.IX) és fer-ho a un dels pilars del budisme Ch'an (o zen). El text recull el mestratge de qui va ser l'origen de l'Escola Zen Rinzai. Més enllà de les anècdotes, Lin Chi situa el lector davant de l'exigència d'una nuesa radical si es vol comprendre la realitat.
El capitalisme de la vigilància tal com ho crida l'economista i filòsofa Shoshana Zuboff és una forma de capitalisme "sense precedents" que prediu les accions dels internautes en el món real amb l'únic propòsit de beneficiar les empreses. Les experiències dels usuaris es converteixen així en matèries primeres que permeten crear dades per avançar-se a comportaments futurs.
Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...
Bèlgica ha iniciat a manera de prova donar més participació i poder als ciutadans deslligats dels partits. Ho està provant en alguns municipis i barris de les ciutats com al centre de Brussel·les. Per sorteig es constitueixen consells d'11 persones triades a l'atzar a les quals s'uneixen 6 representants d'associacions veïnals que discutiran sobre l'ús dels pressupostos alguns dels quals arriben al milió d'euros anuals i que després haurà de ser aprovat pels altres residents del barri o municipi.