Qualitat humana – Pàgina 3

Libro – Introducción a la espiritualidad del Maestro Eckhart (1260-1328) por Amando Robles

J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.

Llegir més

Cultures teistes i cultures no teistes.

Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.

Llegir més

Utilidad de las invocaciones breves

Marià Corbí Cuando la noticia de la DA es sin forma y accesible a la meditación es útil disponer de una figura con la que recordar y aludir al misterio de los mundos en el seno de la cotidianidad. La practica de las religiones y tradiciones religiosas del pasado por su universalidad así lo confirma. La figura utilizada puede ser una formación acústica sin significado concreto, como Om, Brahman, Âtman, o una figura semántica con significado, como Dios, Padre, Señor, etc. cualquiera de esas figuras permiten evocar la vivencia de la DA sin forma, recordarla, aludirla.

Llegir més

Tresors visibles i invisibles

Teresa Guardans “Imhotep i el faraó” és un llibre que ens endinsa en el món egipci de fa cinc mil anys. Conversant amb la jove egiptòloga Claudine, J.P.Lauer, responsable de les excavacions de Sakkara, compartirà les seves experiències de vida; parlarà del valor del treball en equip, de la importància de fer-se preguntes, etc.... Reproduïm alguns fragments del final de la història.

Llegir més

La via del cor i la via de la ment

Marià Corbí Si fem una comparació entre les religions i grans corrents espirituals de la història de la humanitat, veiem que es poden dividir en dos grans grups: les religions i tradicions espirituals que treballa per accedir a la dimensió absoluta i a la qualitat humana profunda des del cor, és a dir, des del sentir profund, i les que treballen des de la ment. Aquests dos grans blocs es contraposen també que, les que treballen des del cor són teistes, i les que treballen des de la ment no són teistes. Aquests dos grups també estan situats a l'espai: les tradicions teistes són principalment occidentals i les tradicions no teistes són principalment orientals. Les tradicions teistes usen principalment narracions i símbols, i les tradicions no teistes usen preponderantment argumentacions i raons.

Llegir més

És per la parla que tenim accés a la dimensió absoluta

CETR És una constatació de l'epistemologia axiològica. Però definim primer epistemologia axiològica i dimensió absoluta. Epistemologia axiològica és la disciplina que estudia com es generen, quin paper juguen, on es fonamenten, com es transmeten, com es transformen els fenòmens axiològics humans, és a dir allò que considerem valuós a nivell individual i col·lectiu. Dimensió absoluta de la realitat, absoluta en sentit etimològic 'ab-soluta' com a 'solt de'. Sorgeix com a fruit de la parla. L'acte concret de la parla que és la llengua possibilita traslladar el significat de les realitats a un suport acústic. La llengua permet traspassar el significat de la cosa a la paraula, i això vol dir traslladar l'estimulació de la cosa per als individus, a un suport acústic, el significant.

Llegir més

La trampa del narcisisme

Enrique Martínez Lozano El text prové d'un llibre molt recent d'E. Martínez Lozano: “Profundidad humana, fraternidad universal” (Desclée de Brouwer, 2022). En diàleg amb els crítics d’allò que es coneix com a 'nova espiritualitat', l'autor, tot i reconeixent els riscos que pot comportar i que cal detectar, mira d'aclarir els seus continguts i de mostrar la profunda riquesa que conté.

Llegir més

Caminos del corazón – fragment del llibre El Sentir hondo –

Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.

Llegir més

Qui és Jesús?

Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.

Llegir més

Egocentración y egoísmo

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.

Llegir més