Skip to content

13è Encontre Internacional: El problema de introducir a las nuevas generaciones en lo que nuestros mayores llamaron espiritualidad

Les generacions menors de 45 es troben en un descampat a tal, que no hi ha res per menjar, per això l'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós. Quina seria aquesta dada neta i verificable?
Llegir més

XIII Encontre Internacional de CETR

Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d'ofertes de menys qualitat o de més). Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Llegir més

9è. Encontre . Indagaciones sobre la construcción de una epistemología axiológica.

L'objectiu de la feina de l'equip per aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d'un saber sobre el tractament d’allò valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col·lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l'espiritualitat. El tema escollit per a aquesta edició ha sorgit de la nostra preocupació pels gravíssims problemes axiològics que generen els grans canvis en les formes de vida dels col·lectius, tant en el sí dels grups socials que viuen ja en les societats de coneixement i innovació i canvi constant, com en aquells que viuen a les societats que transiten de la vida camperola a la ciutadana, o de les societats preindustrials a les industrials. Són problemes de tota mena, morals, de justícia i equitat, polítics, familiars, sexuals, espirituals, etc. Aquests problemes axiològics pensem que es poden afrontar, des d'un punt de vista acadèmic, a partir de moltes perspectives, des de la teologia, des de la filosofia, des de l'epistemologia, des de la teoria política, etc. però és necessari habilitar un accés epistemològic específic. Per abordar aquests grans i radicals canvis axiològics cal un punt de partida lliure de pressupostos axiològics, religiosos, filosòfics, o de qualsevol altre tipus, és per això que plantegem la creació d'un saber científic capaç de tractar-los. És urgent crear aquesta disciplina perquè resulta complicat, si no és que impossible, solucionar un problema axiològic amb els pressupostos que el van generar.
Llegir més

7è. Encontre. Conseqüències del final de l’epistemologia mítica

Què és la Veritat? Com concebre la realització humana, l'espiritualitat, la teologia, el compromís, avui? Aquestes són algunes de les qüestions que exploren les ponències i debats d'una Trobada dedicada a abordar les conseqüències del profund canvi cultural que comporta concebre el coneixement, ja no com a descripció de la realitat, sinó com a construcció humana. Per a aquesta nova edició de les "Trobades Internacionals de CETR" ens hem proposat abordar algunes de les implicacions que comporta el final de la "epistemologia mítica". L'epistemologia mítica és aquella que sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot les formacions conceptuals com la ciència, és com és la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç de segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions. L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia. Amb l'enfonsament de les societats preindustrials en els països i regions desenvolupats (econòmicament i socialment, no necessàriament en qualitat humana), amb la generalització de la indústria, l'aparició i assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu, i la globalització que ha posat unes cultures i mitologies al costat de les altres, ens ha forçat a abandonar l'epistemologia mítica, o millor, se'ns ha desfet entre les mans.
Llegir més

6è Encontre de CETR. LA CALIDAD HUMANA FUENTE DE EQUIDAD Y JUSTICIA. La herencia de las tradiciones de sabiduría

En la Trobada de l'any passat vam tractar l'espiritualitat, o qualitat humana profunda, com a preparació per abordar aquest any la connexió intrínseca i inseparable de l'espiritualitat amb l'acció incondicional a favor del bé de tots i cadascun dels homes i a favor de l'equitat i la justícia. Aquesta serà, doncs, la temàtica d'aquest 6a Trobada. Ens hem proposat investigar la naturalesa de la connexió intrínseca, que és un llaç inseparable entre, d'una banda, el camí interior fins arribar al conèixer i sentir silenciós i, d'altra, l'actuació gratuïta a favor del proïsme en el seu aspecte individual i en el seu aspecte col·lectiu com a lluita per l'equitat i la justícia, i a favor del medi. Segons l'ensenyament de tots mestres de l'esperit de totes les tradicions, no pot donar-se un veritable camí espiritual sense aquesta acció desinteressada a favor de tota criatura. Caldria fer veure la força d'aquesta connexió i les seves raons teòriques i pràctiques
Llegir més

5è Encontre Internacional de CETR. LA ESPIRITUALIDAD COMO CUALIDAD HUMANA Y SU CULTIVO EN UNA SOCIEDAD LAICA

Dando un paso más, este Quinto Encuentro se ha propuesto estudiar el tema de “la espiritualidad en sí misma” que es una cualidad humana peculiar que nos adentra en el abismo de Dios, o como quiera que se represente esa dimensión absoluta. Una cualidad que nos es constitutiva, pero que debe cultivarse también para vivir como humanos y para habitar en la tierra convenientemente, aunque no se tenga el propósito o la posibilidad de adentrarse en el océano de nuestra dimensión absoluta. Dicha espiritualidad tiene que ser viable en una sociedad laica, no creyente, no religiosa y de globalización a todos los niveles, pero en especial de globalización espiritual. En una sociedad así hay que aclarar y precisar qué es propiamente eso que llamamos “espiritualidad”. El eje de nuestro trabajo ha sido pues: “qué es eso, a lo cual no sabemos exactamente cómo denominar ahora, y que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y vivieron unido a la religión”.
Llegir més

4rt. Encontre Internacional de CETR. LECTURA PURAMENTE SIMBÓLICA DE LOS TEXTOS SAGRADOS. Ensayos prácticos

Després d'un primer any dedicat als obstacles específics que les societats d'innovació contínua poden representar per a l'espiritualitat, un segon centrat a posar en relleu les possibles aportacions de les tradicions religioses a aquest tipus de societat, es va veure la necessitat de dedicar la tercera convocatòria a abordar el tema de la lectura simbòlica dels textos religiosos. En la lectura simbòlica semblava trobar-se la clau per superar obstacles i per poder recollir els llegats de les tradicions religioses i espirituals de la humanitat en la nova realitat cultural. Aquest tercera trobada va tenir lloc a l'estiu de l'any 2006 i en ell es van donar importants passos de cara a concretar les característiques teòriques i les maneres d'una lectura simbòlica. Faltava fer l'exercici pràctic sobre exemples concrets i significatius, des de la perspectiva de les diferents tradicions participants en la trobada. I aquesta va ser la proposta de treball per aquesta Quarta Trobada..
Llegir més

2º Encontre Internacional de CETR. ¿Qué pueden ofrecer las tradiciones religiosas a las sociedades del S. XXI?

La temàtica d'aquesta segona trobada: Què poden oferir les tradicions religioses a les societats de segle XXI? Partim de la constatació que les societats de segle XXI viuen i s'articulen sense creences. Continuen estant formades per homes i dones amb moltes opinions i actuacions a-crítiques; però ja no conserven interpretacions, valoracions, maneres d'actuar i organitzar-se que es tinguin com absolutes, sigui perquè Déu així ho va revelar, el va establir, o perquè ho hagi fixat i establert la mateixa naturalesa de les coses. Són societats en què es dona per fet, amb un saber més o menys lúcid però sempre operant, que tot el nostre saber, la nostra forma de valorar, actuar, organitzar-nos i viure, són creació nostra, sotmesa a canvis continus, al ritme de les nostres pròpies creacions científiques i tecnològiques. Són, per això, societats laiques, és a dir societats que interpreten i valoren la realitat, treballen, s'organitzen, actuen i viuen sense principis absoluts religiosos, i tampoc ideològics; saben, mental i fàcticament, que tot pot o, fins i tot, ha de canviar al pas de les grans transformacions científiques i tecnològiques i al pas de les grans innovacions en productes i serveis que aquests sabers provoquen. Són societats que no poden acceptar l'heteronomia en els seus projectes i formes de vida, perquè saben que estan forçades a ser les creadores de les seves pròpies maneres canviants de viure. Saben que estan forçades a ser autònomes en tots els aspectes de la seva vida, tant individual com col·lectiva.
Llegir més
Back To Top