Què ofereixen les tradicions religioses a la nova societat d’innovació i canvi continu? Simplement, un altre nivell de coneixement d’“això mateix d’aquí que ens envolta” i de nosaltres mateixos. Que les tradicions religioses ofereixin coneixement, és rellevant per a una societat de coneixement: que ofereixin procés, és pertinent per a una societat mòbil i d’innovació: que ofereixin llibertat de tota manera, és útil per a una societat que ha de crear contínuament totes les seves formes de comprensió, valoració i vida: que ofereixin lucidesa, interès i amor per tot el que existeix, és fonamental per als qui han de disposar de discerniment per construir el seu propi destí i ser gestors de tot el que viu i existeix sobre la terra.
XIII Encontre Internacional de CETR
Del 6 a l’11 de novembre de 2017, St Andreu de Llavaneres
Tema: El problema d’introduir a les noves generacions el que els nostres majors van anomenar espiritualitat.
Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d’ofertes de menys qualitat o de més).
Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L’oferiment que se’ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Quin seria aquesta dada net i verificable? Es tractaria de cridar l’atenció sobre la doble dimensió del nostre accés a la realitat per tenir la possibilitat de rescatar la dimensió no relativa a nosaltres, la 2a dimensió, la qualitat humana profunda, CHP, de la submissió i el control de les religions autoritàries , jeràrquiques, de submissió i patriarcals, per poder-la oferir a les generacions menors de 45 anys. Ells perquè viuen ja en altres condicions culturals, senten al·lèrgia a tot el que soni a religió o, pitjor encara, les tradicions religioses no els diuen absolutament res.
La 2a dimensió de la realitat és el gran dada oblidada perquè ha estat subjugat i posat al servei de les societats autoritàries. Cal rescatar aquesta dada epistemològica del control i la servitud a les societats agrari-autoritàries o ramaderes.
Relacionats
