4. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat. 2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir. 3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents coses tal com ho fa l’espai en les gerres. Aquest és un exemple per explicar el manifestat. COMPRAR 4. De la mateixa manera que els espais continguts en les gerres, quan aquestes es destrueixen, tornen a reabsorbir-se en l’espai indiferenciat, així també els individus es fonen en l’Ésser. 6. Encara que les formes, les accions i els noms són diferents, no hi ha cap diferència en l’espai. I…
Comiat. Josep Palau i Fabre
Comiat Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... -He deixat al paper tota la sang. ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure la polpa del fruit d'or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me? La resta són paraules... Res no sabré ja escriure de millor. Massa a prop de la vida visc. Els mots se'm moren a dins i jo visc en les coses. (Poemes de l'alquimista. Proa, p.193)
Poema de Josep Palau i Fabre: Triomf d’alta folia
Triomf d'alta folia A JOAN PERUCHO M'enfilo dalt de tot de mi mateix i miro: i em veig més transparent. Jo no sabia, no, que el vent pogués tenir la meva cabellera i estar-ne tant content. Ara tota hora m'enquimera i em llanço, des de mi, a cels, abismes, rutes sense fi. No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg -Clara, Bàrbara, amigues- per a poder-vos abastar per arribar a la vida. I, perquè ho sapigueu, aprenc a escriure en prosa la rosa. (Poemes de l'alquimista. Proa, p.108)
Poema de Josep Palau i Fabre: Passa la llum per amagats camins
Passa la llum per amagats camins A JOAN TRIADÚ Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre. Ara la llum em ve de dins i em crema els ulls i la palpebra. S'afinen pàl.•lids violins quan el matí la pau celebra. Si em perdo mai, serà la llum la que m'haurà per la mirada. La llum em mira de besllum i em fa l'ullet com una fada. Me'n vaig amunt, car per la llum l'ànima tinc endiumenjada. (Poemes de l'alquimista. Proa, p.107)
Poema de Josep Palau i Fabre: La gran cursa del mar
La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i aigua i aigua. (Poemes de l'alquimista. Proa, p. 106)