CETR

LECTURA SIMBÒLICA DELS TEXTOS SAGRATS

UserFiles/Image/canbordoi2006 2.gif

Aquest va ser el tema en el qual es va centrar el Tercer Encontre de Can Bordoi, celebrat del 6 al 10 de Juny de 2006. El propòsit d’aquestes trobades, que es van iniciar a l’estiu del 2004 amb l’ajut de la Fundació Jaume Bofill, és mantenir un esforç d’estudi continuat sobre els reptes que encara l’espiritualitat en les societats contemporànies.

El tema d’estudi d’aquesta tercera trobada, la lectura simbòlica dels textos religiosos, es va decidir un any abans, al terme del segon encontre. Després d’un primer any dedicat als obstacles específics que les societats d’innovació contínua poden representar per a l’espiritualitat, i un altre centrat en posar de relleu les possibles aportacions de les tradicions religioses a aquest tipus de societat, es va veure la necessitat de dedicar la següent convocatòria a abordar el tema de la lectura simbòlica dels textos religiosos. El primer any es va veure que la seva interpretació com a textos descriptius relacionats amb unes creences tenia molt a veure amb els obstacles. Les possibles aportacions de les tradicions religioses semblaven exigir una lectura simbòlica, però: què significava dur a terme una lectura simbòlica de les Escriptures i narracions sagrades?, ho interpretaven de forma equivalent els diferents participants a les trobades, cadascun des del seu entorn religiós propi?, revestia dificultats semblants en els diferents entorns religiosos?

Interrogants com aquests van fer que es veiés la conveniència de dedicar-hi la tercera trobada, una reflexió presidida pel lema: Lectura purament simbòlica d’Escriptures, narracions sagrades, mites i símbols de les tradicions religioses. Les ponències i resums dels debats seran accessibles en aquesta web (i en edició impresa) abans de finals d’any. Oferim ara el text que es va elaborar com a conclusió.

Algunes conclusions: declaració final del Tercer Encontre

Les diferents religions es van formar en l’etapa preindustrial de la Humanitat en la que regia l’epistemologia mítica. Durant el temps històric en el qual han estat vigents, els mites en els quals s’expressaven les religions han assumit la tasca de programar la societat.

Avui, per les noves condicions epistemològiques, hem vingut a saber que les creences que van configurar les religions no tenen valor descriptiu, sinó merament simbòlic, mitjançant el qual comuniquen una veritat que no és informativa, sinó espiritual. En la societat industrial i postindustrial les religions abandonen el seu paper programador.

Avui, quan la societat industrial s’ha fet majoritària, i quan la societat d’innovació continua ha començat a assumir l’hegemonia social, les creences ja no són possibles. Però les institucions religioses segueixen captives de les creences. Continuen sostenint que les creences tenen valor descriptiu, afirmen el valor real i històric de les seves descripcions, i, amb freqüència, se senten molestes o atacades quan es posa en dubte aquesta literalitat.

Per als homes i dones d’avui més en contacte amb la cultura i les transformacions pròpies de la societat *postindustrial i d’innovació, la forma que es presenta la religió resulta inacceptable. Aquesta és una de les causes principals de la crisi de la religió.

Per aquesta causa milions de fidels abandonen les religions a Europa. És freqüent que temples o mesquites es converteixin en museus o en edificis civils. Per altra banda, la rigidesa dels responsables de les institucions fa impossible la renovació. Hi ha importants tensions entre els pensadors d’aquestes tradicions i les autoritats religioses.

D’acord amb les conclusions de les anteriors “Trobades de Can Bordoi”, la nostra interpretació d’aquesta situació problemàtica no és de cap manera una interpretació que culpabilitzi ningú. Considerem que la profunda transformació actual de la societat constitueïx un fenomen natural i inevitable. Tenim la certesa que, potser, serà fins i tot beneficiós per a la humanitat.

El canvi de les bases materials de la societat està forçant a la humanitat a abandonar la forma «religiosa» que la seva espiritualitat havia adoptat des dels temps del neolític. En la nova situació s’està creant una nova forma d’espiritualitat, que accepta les tradicions en el seu veritable estatut simbòlic (no descriptiu, ni definidor de veritats o doctrines).

La presentació desactualizada de les religions fa que la gent les abandoni. Encara així hi ha veritable recerca espiritual i les persones romanen obertes a propostes que no podrien fer per si mateixes. La nostra recerca, en aquesta Trobada de Can Bordoi s’inscriu en el desig d’ajudar a trobar respostes, encara que siguin parcials, per a totes aquestes persones. Volem també contribuir que la present generació faci la seva aportació.

Varen n participar en aquest Tercer Encontre:

Halil Bárcena, llicenciat en Ciències de la informació i arabista, dirigeix el “Institut d’Estudis Sufís” de Barcelona.

Marià Corbí, doctor en filosofia i teòleg, especialitzat en epistemologia, ex professor de la Fundació Vidal i Barraquer i del departament de Ciències socials de ESADE, en l’actualitat és el director de CETR.

Marta Granés, llicenciada en estudis d’Àsia Oriental, professora i coordinadora de CETR.

Teresa Guardans, filòloga, màster en Humanitats i professora de CETR.

Gabriel Mazer, rabino de la corrent reformista del judaisme, especialitzat en misticisme jueu per la Universitat Hebrea de Jerusalem, en l’actualitat resideix a Barcelona i està al càrrec de la comunitat Bet Shalom d’aquesta ciutat.

Domingo Melero, teòleg i filòleg, professor de literatura a Madrid, president de l’Associació d’Amics de Marcel Légaut a Espanya.

Alberto dóna Silva Moreira, doctorat en teologia a Alemanya, resideix en Goiania (Brasil), en la universitat de la qual coordina el postgrau de Ciències de les Religions.

J. Amando Robles, llicenciat en teologia i en filosofia i Lletres, és doctor en Sociologia, professor de l’Escola Ecumènica de Ciències de la Religió de la Universitat Nacional de Costa Rica.

José Mª Vigil, teòleg de l’Associació Ecumènica de Teòlegs i Teòlogues del Tercer Món, resident a Panamà, és responsable del portal Koinonia i de l’Agenda Llatinoamericana.