Últims articles
CREACIÓ I ATENCIÓ PLENA
Krishnamurti (extractes de: Diario. Barcelona, Edhasa, 1983) La creació no és pels qui ostenten un gran talent, per persones amb especials dons; a aquests els pertany –potser- la creativitat, però mai la creació. La creació és més enllà del pensament i de la imatge, més enllà de la paraula i de l'expressió. No es comunica perquè no és formulable; no és possible revestir-la de paraules. Es pot sentir en estat de completa i lúcida atenció. No és possible fer-la servir…
La percepció de l’Ésser
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX) Com les flors d'una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l'últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l'ordre de les flors, no m'afecta a Mi, omnipresent, l'ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït. Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que…
Aprender a mirar, para poder ver
Es cierto que el mundo es lo que vemos y, sin embargo, tenemos que aprender a verlo. (Merleau-Ponty) Josep M. Esquirol* A menudo, del contraste de la vista con el oído se pasa enseguida al contraste entre la imagen (lo que se ve) y la palabra (lo que se escucha), para luego insistir en que, mientras la imagen lo da todo hecho, la palabra exige mucho más de nuestra parte. Mientras la imagen nos afecta dejándonos más bien pasivos,…
Els mestres de l’altra dimensió del silenci
El camí que ensenyen els Mestres, que és el camí al silenci, és “un no-camí” perquè el camí al “Sense forma” no té forma. Es va al silenci pel silenci. Els camins que els mestres dibuixen en el sòl de les formes amb les seves recomanacions i els seus mètodes, només volen convidar-nos a “posar-nos en moviment” per la via sense forma del silenciament complet. La via que ensenyen els Mestres no passa per la submissió a doctrines. No…
“Alberto Caeiro”, del llibre de poemes: El vigilant dels ramats
No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per…