Skip to content

Una epistemologia axiològica

Extracte de l'obra recentment publicada: La construcción de los proyectos axiológicos colectivos. Principios de epistemología axiológica. Bubok, 2013.La pretensió d'aquest escrit no és només teòrica, sinó també pràctica. Quin sentit tindria intentar construir una epistemologia axiològica, que és un saber sobre tots els fenòmens axiològics humans, sobre les seves funcions, la diversitat d'aspectes en què es presenta, com es van construir en el passat i com poden construir-se en el futur en les nostres condicions culturals, les interpretacions epistemològiques que suposen -i fins i tot imposen-, si aquest intent fos només teòric? Un saber sobre allò axiològic ha d'estar orientat a la pràctica. Descarrega o compra online             La pretensión de este escrito no es sólo teórica, sino también práctica. ¿Qué sentido tendría intentar construir una epistemología axiológica, que es un saber sobre todos los fenómenos axiológicos humanos, sobre sus funciones, la diversidad de aspectos en los que se presenta,…

Llegir més

“El temps no és or, el temps és vida”

A primers d’abril moria José Luís Sampedro, economista i novel·lista. S'ha apagat la veu d'un escriptor i humanista que mai va callar quan es tractava de denunciar injustícies. Reproduïm uns pocs fragments del llibre Escribir es vivir, així com algunes frases aparegudes en premsa les darreres setmanes. I, finalment, el seu Pròleg a l’obra de Stephane Hessel, Indigneu-vos.     Algunes frases de Sampedro:  Des que, quan era petit, Salgari em va portar a viure entre els bucaners del Carib, fins ara que puc treure el cap i descobrir mitocondris i el seu debatut misteri a les cèl·lules, mentre no perdi els ulls ni la raó, la lectura omplirà els meus desitjos, en provocarà d'altres i em descobrirà el que no sospito, oferint a la meva vida física, que és limitada, perspectives innombrables. El nostre és un món en el qual quatre cinquenes parts de la Humanitat passen gana, mentre…

Llegir més

Una epistemologia axiològica

  Marià Corbí   Extracte de l'obra recentment publicada: La construcción de los proyectos axiológicos colectivos. Principios de epistemología axiológica. Bubok,  2013.   La pretensió d'aquest escrit no és només teòrica, sinó també pràctica. Quin sentit tindria intentar construir una epistemologia axiològica, que és un saber sobre tots els fenòmens axiològics humans, sobre les seves funcions, la diversitat d'aspectes en què es presenta, com es van construir en el passat i com poden construir-se en el futur a les nostres condicions culturals, les interpretacions epistemològiques que suposen -i fins i tot imposen-, si aquest intent fos només teòric? Un saber sobre allò axiològic ha d'estar orientat a la pràctica.

Llegir més

Rèmora. Viuríem millor sense política?

Publicat a l’obra col·lectiva: J.M. Vallès y X.Ballart (ed.) Política para apolíticos. Ariel, 2012. pgs. 79-84. Escrita per experts en ciència política, l’obra vol “afinar la crítica sobre la pràctica democràtica per a fer més viable la seva transformació, la seva millora”.  La política està mal vista i encara pitjor valorada. Pateix d'un intens descrèdit que la converteix en la diana contra la que llencem els dards de les nostres frustracions. Veiem la política com una rèmora i, per tant, viuríem millor sense ella. Alcanzar el aplauso en cualquier reunión familiar o social es sencillo. Basta un inflamado discurso contra la política y los políticos. De forma parecida, cuando algo funciona mal, la respuesta también es simple. La culpa corresponderá a la presencia o a la ausencia –curiosamente esto no importa demasiado– de intervenciones públicas. La política está mal vista y peor valorada. Sufre de un intenso descrédito que la…

Llegir més

POSTULACION DE LA DIMENSIÓN ABSOLUTA O DE LA GRATUIDAD A LA LUZ DEL ANALISIS ESTRUCTURAL DE LA PRAXIS DE ANTONIO GONZÁLEZ

Dada la trascendencia humana y científica del tema corbiano la postulación racional de la dimensión absoluta, es científicamente estimulante encontrar convergencias fundamentales a este respecto, aunque no sean totales, en otros autores. Más aun cuando éstas se dan en planteamientos científicos concebidos y desarrollados con propósitos y enfoques bien diferentes, como es el análisis estructural de la praxis realizado por el filósofo Antonio González[1]. No sólo es científicamente estimulante, sino, como pasa siempre en semejantes casos, ocasión científicamente anhelada para contrastar, aprender, integrar y avanzar en el planteamiento así confirmado. Descargar PDF De todo el análisis estructural de la praxis realizado por González, a efectos de nuestro interés de mostrar convergencias que se dan en puntos muy importantes, nosotros nos vamos a limitar aquí a tres momentos del mismo: la ocurrencia del acto y su naturaleza radicalmente diferente de las cosas que en el mismo se hacen presentes, la justificación…

Llegir més
Back To Top