Jaume Patuel i Puig

NADAL O ELS TRES NAIXEMENTS

UserFiles/Image/culpa Perdo.jpg

Jaume Patuel

Bon natalici o bon Nadal. Feliç dia del naixement.

Nadal, nascut. Dia del natalici, dia del naixement. I sempre es recorda el dia del naixement cronològic. Però tot s’acaba amb aquest naixement o celebració? Certament que no. Al llarg de la vida també hi ha d’altres naixements tant importants o més que el biològic per bé que sense aquest no hi hauria cap.

El llibre de la “Bona Nova”, l’Evangeli, ens parla de l’alliberament anunciat per un gran mestre espiritual, Jesús. Alliberament de les dificultats o lligams interiors humans que no permeten que l’ésser humà esdevingui ser lliure. Llibertat més que de tenir o de fer, sobretot de “ser”.

I aquest llibre ens parla del naixement d’un nadó, perdut allà en una cova on els més ignorats o marginats de la ciutat, els pastors, són els primers que van a rebre’l.

I en el mateix llibre, en un altre lloc, ens parla d’un altre naixement a l’esperit si es vol arribar a la plenitud. No és retornar al si matern, que és impossible, sinó renéixer a l’Esperit.

Doncs bé, en aquest article voldria parlar d’un altre naixement perquè l’ésser humà pugui també ser lliure i preparar-se poder anar a la seva pregonesa, a la seva pròpia essència. Però cal fer un naixement psíquic que facilita en lloc de dificultar el camí a l’Esperit
Per tant, parlant de naixements, n’haig de parlar de tres.

En efecte, per néixer hem de tallar tres cordons umbilicals. Sí, tres a fi de poder néixer a la corporalitat, a la relació i a l’amor. Tots tres naixements són camins cap a l’alliberament, que és l’anunci d’aquesta Bona Nova. Anunci universal. Nova perquè no hi ha diferències de raça, religions, sexe i classe social.

El primer cordó és un tall fisiològic. És la separació física de la mare, que també representa al pare. Si no hi ha el tall fisiològic, la vida perilla; és a dir o es talla o es mor. Per a viure, hi ha d’haver una ruptura radical a nivell de corporalitat.

Per això aquesta corporalitat, tallada, pot tenir altres pares diferents dels biològics per tal de tenir-ne cura, nodrir-lo, vestir-lo: els pares adoptius. La possibilitat d’adopció puix que la vida emocional és una altra dimensió.

El segon cordó umbilical a fi de néixer a una altra dimensió, a un segon naixement., és tallar el cordó umbilical emocional. El lligam amb la mare. Aquesta relació diàdica: mare-fill/a, com si fos una sola unitat o realitat emocional per bé que separats corporalment Amb altres paraules, aquesta relació d’imago paternal/maternal amb filla/fill. Quanta dependència dels pares emocionals. No hi ha autonomia emocional. Una dependència sempre infantilitzada. O el lligam de submissió amb altres persones. I aquest segon naixement, aquest segon tall, dóna pas a l’autonomia afectiva, emocional de relació amb els altres.

El tercer cordó umbilical per néixer a una altra dimensió és tallar el cordó del pensament, el cordó cognitiu. No pensar segons els pares, la societat, la cultura. Superar el corpus de creences donades, imposades o importades interiorment. El corcó umbilical cognitiu. Anar més enllà de la raó instrumental o lògica formal.

Aquest tercer tall de cordó dóna l’entrada a un món de l’Esperit. A un nivell profund de qualitat humana. Aquest nou naixement, el tercer, dóna la vida pregona. El contacte amb la pròpia essència. Assaborir la Realitat Originària. La Vida de la vida.

El gran poder de l’ara puix que aquest gran poder ve de més enllà de les coordenades d’espai i temps on la corporalitat i la psique hi són immerses. No així l’Esperit, fruit del tercer naixement.

Sense aquest tercer tall cordonal no hi ha autonomia de la vida espiritual, que és la mística. La mística és la capacitat de viure la vida amb plenitud i vacuïtat. Una dialògica humana, sana i necessària per tal d’evitar creure’s déu o viure’s res.

Per tant, o realitzem aquests tres talls cordonals o romandrem insatisfets. Tres naixements, però, concomitants. En ser el primer, imprescindible, els altres comporten una llibertat personal.

El primer naixement ens dóna la realitat material, tangible. La somàtica, la corporalitat.

El segon naixement ens dóna la realitat immaterial, intangible, però real. La psíquica.

El tercer naixement ens dóna la Realitat Originaria. Suport i no causa de la vida. L’Esperit.

Per això, les diverses religions, totes elles camins de plenitud, poden afirmar, per exemple, en paraules de Jesús: El camí interior és néixer de nou en l‘esperit. En el Vedanta és fer peu en el Ser, buit de tota qualificació. I segons el místic Rumí, fer peu en l’absent-present. Cada tradició espiritual formula de forma diferent la realitat del sense Forma.

I cadascú ha de poder arribar a formula la vivència del sense forma.
BON NADAL, BON NAIXEMENT!!


extret del llibre: Jaume Patuel i Puig. Sentiment de culpa i perdó. Obrir el tercer ull. Mataró, ………, 2008. (en venda a les llibreries Robafaves de Mataró i Claret de Barcelona)