26
"El camino interior es una indagación. Un rastreo de los senderos del silencio. Y las vías del silencio, el itinerario a la unidad. Ese es el destino, la travesía humana. El resto,sólo una sombra". El texto: un conjunto de huellas escritas de la búsqueda de ese itinerario, recorrido desde las nuevas condiciones culturales de Occidente.
Una bella publicació que reuneix breus meditacions de Marià Corbí i il·lustracions de l’artista Pere Rius. Unes pàgines que ens mostren al Corbí més íntim, més personal, en el seu esforç per “cruzar los umbrales y entrar en la intemperie que provocan la atención y el silencio”; allà on “la verdad es inhóspita pero profundamente hospitalaria; despiadada como la inmensidad pero acogedora como una amante; vacía como un abismo pero haciéndose sentir con una presencia plena y cálida”.
El camí interior condueix a la gran dimensió de l'existència humana: la que es viu quan s'ha silenciat la necessitat. És dons, el camí de la lucidesa i el silenci. La lucidesa i el silenci duen a la llibertat i la llibertat a l'admiració i a l'amor. (...). ¿Com dur a terme avui, adequadament, el camí interior? No s'haurà de prescindir de les antigues formes religioses? En aquesta obra Corbí ofereix claus per respondre a aquests interrogants, mostrant noves vies per a la realització d'aquesta autèntica i oblidada possibilitat humana.
El camí interior ens porta de la necessitat i el desig a la necessitat silenciada. És el camí de la lucidesa i el silenci, de la llibertat, l’amor i l’admiració. En les societats d’innovació, cal continuar presentant el camí interior lligat a creences i formes religioses? El text ens introdueix a la possibilitat d’una espiritualitat laica.
Resulta difícil tancar al Budisme en el marc d’una definició convencional: religió o filosofia, sistema ètic o praxis? Probablement una síntesi de tot plegat, més quelcom peculiar: l’ensinistrament mental, la vigilància de la ment. Com afirma el venerable monjo Walpola Rahula: “ el budisme es una forma que pot ser seguida, practicada i desenvolupada per qualsevol persona. És una disciplina del cos, de la paraula i de l’esperit, un desenvolupament i una purificació de si mateix i per si mateix. Això no té a veure amb la creença, l’oració, l’adoració, o les cerimònies. En aquest sentit, doncs, no conté res que pugui ser anomenat popularment “religiós”. És un senderi que condueix a comprendre la Realitat última, a aconseguir la llibertat, la felicitat, i la pau, mitjançant la perfecció moral, espiritual e intel·lectual”. L’obra inclou una antologia de testos fonamentals de les diferents escoles i corrents del gresol budista.
Conten els indis lakotes que quan Wakan Tanka havia disposat ja les sis direccions (l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix) li quedava per fixar la setena. Wakan Tanka sabia que la setena direcció era la més poderosa, la que contenia més saviesa, i volia situar-la allà on no fos massa fàcil trobar-la. I va triar l’últim lloc on pensen en buscar els éssers humans : en el cor de cada persona. Des d’aleshores aquesta és la direcció de la saviesa. I sembla ser que no va establir límits d'edat per a la recerca de la setena direcció... Potser pressuposava que al costat dels grans, i amb el seu ajut, les criatures podrien desenvolupar aquelles eines tan necessàries per poder recórrer els camins de la saviesa: l'atenció sostinguda, el silenci interior, l'interès per la realitat, la gratuïtat... Qui vulgui saber-ne més, trobarà en aquestes pàgines algunes orientacions i propostes pràctiques que tenen per objectiu fer més planera la tasca.
Milers de milions de persones es defineixen com a religioses… i moltes altres, no. Què són les religions? Per què tantes religions? Per què tantes idees i opinions diferents? Quina relació hi ha entre tot allò que forma part d’una religió? Allò que aporten és d’interès exclusiu dels creients o d’interès general?... Una història de les religions, tal qual vol oferir eines que permetin construir respostes a preguntes com aquestes. Presenta recursos per poder interpretar una realitat que és molt plural i multifacètica; recull exemples de creences, dogmes i rituals
El ioga ha anat adquirint cada vegada més importància a Occident i s’ha anat ampliant el coneixement que en tenim, de manera que avui podem triar entre un ventall d’opcions la modalitat que més s’adeqüi a la nostra manera de ser. Però, les coneixem prou bé?
A partir del estudio y la meditación sobre textos de grandes maestros espirituales –desde los Upanishads, el Bhagavad Gita, los Brahma Sutras o el Yoga Vâsishtha, a autores como Gaudapada, Sankara, Ramana Maharshi, Nisargadatta, Râmdâs, Prajnanpad o Ramesh- Marià Corbí recoge y comenta temas, con el fin de orientar la meditación. Reflexiones que caminan sobre los frágiles apoyos de las palabras y los símbolos para acercarnos hasta el borde del abismo que es el conocimiento y el sentir silencioso.
Para uma espiritualidade leiga: sem crenças, sem religiões, sem deuses Autor: Marià Corbí Edición: Sao Paulo, Paulus, 2010. 312 p. Encontramo-nos perante uma das maiores crises da humanidade: a de que nada é esquecido, muito menos a religião. O motivo…