Els nostres llibres

Després d'un primer any dedicat als obstacles específics que les societats d'innovació contínua poden representar per a l'espiritualitat, un segon centrat a posar en relleu les possibles aportacions de les tradicions religioses a aquest tipus de societat, es va veure la necessitat de dedicar la tercera convocatòria a abordar el tema de la lectura simbòlica dels textos religiosos. En la lectura simbòlica semblava trobar-se la clau per superar obstacles i per poder recollir els llegats de les tradicions religioses i espirituals de la humanitat en la nova realitat cultural. Aquest tercera trobada va tenir lloc a l'estiu de l'any 2006 i en ell es van donar importants passos de cara a concretar les característiques teòriques i les maneres d'una lectura simbòlica. Faltava fer l'exercici pràctic sobre exemples concrets i significatius, des de la perspectiva de les diferents tradicions participants en la trobada. I aquesta va ser la proposta de treball per aquesta Quarta Trobada..

La temàtica d'aquesta segona trobada: Què poden oferir les tradicions religioses a les societats de segle XXI? Partim de la constatació que les societats de segle XXI viuen i s'articulen sense creences. Continuen estant formades per homes i dones amb moltes opinions i actuacions a-crítiques; però ja no conserven interpretacions, valoracions, maneres d'actuar i organitzar-se que es tinguin com absolutes, sigui perquè Déu així ho va revelar, el va establir, o perquè ho hagi fixat i establert la mateixa naturalesa de les coses. Són societats en què es dona per fet, amb un saber més o menys lúcid però sempre operant, que tot el nostre saber, la nostra forma de valorar, actuar, organitzar-nos i viure, són creació nostra, sotmesa a canvis continus, al ritme de les nostres pròpies creacions científiques i tecnològiques. Són, per això, societats laiques, és a dir societats que interpreten i valoren la realitat, treballen, s'organitzen, actuen i viuen sense principis absoluts religiosos, i tampoc ideològics; saben, mental i fàcticament, que tot pot o, fins i tot, ha de canviar al pas de les grans transformacions científiques i tecnològiques i al pas de les grans innovacions en productes i serveis que aquests sabers provoquen. Són societats que no poden acceptar l'heteronomia en els seus projectes i formes de vida, perquè saben que estan forçades a ser les creadores de les seves pròpies maneres canviants de viure. Saben que estan forçades a ser autònomes en tots els aspectes de la seva vida, tant individual com col·lectiva.

La segunda gran revolución industrial, la de la tecno-ciencia y la de la informática, nos ha introducido en una dinámica de continua transformación de todos los parámetros de la vida colectiva: cambios constantes en las ciencias y tecnologías, en los modos de trabajo y organización tanto sociales como familiares, en los valores colectivos y sistemas de cohesión. Toda esta dinámica tiene un fundamento científico-técnico y un motor económico: el éxito económico depende de la capacidad de innovación de empresas y países en productos y servicios. Estas transformaciones aceleradas, han tenido una grave consecuencia: han desplazado culturalmente las formas tradicionales de las religiones. Los mensajes de las religiones se han vuelto opacos para la gran mayoría de los grupos sociales, especialmente para los más implicados en la cultura, en las ciencias y tecnologías y para los sectores más jóvenes de los colectivos. Lo que intentaríamos en el encuentro sería comprender lo más posible este fenómeno. Las tradiciones religiosas nacieron, se desarrollaron y se expresaron en un tipo de sociedad que en la Europa desarrollada es sólo residual. La gran calidad y riqueza de la espiritualidad de las tradiciones se vertió en esa copa y se ofrece todavía en ella. Pero los colectivos se alejan de ese vino; ni lo aceptan ni lo beben. El rechazo es tan completo que ya no resulta ni problema. El caso de los jóvenes es paradigmático.