Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
Del Baghavad Gita
Versicles II, 47, 48, 49) del Bhagavad Gita, un dels textos fonamentals de la tradició hindú, que ens parlen de l’acció desinteressada: actuar sense cercar res per a sí mateix és, segons aquest Cant del Benhaurat, la veritable acció consagrada:
No és evitant d’actuar com l’home s’allibera de l’acció ja que ni per un moment podrà deixar d’actuar d’una manera o una altra. El qui s’aparta de les accions però manté el seu cor lligat per el desig, aquest viu en una falsa il•lusió. Sublim és aquell que, lliure de tot desig, converteix el seu destí en una constant acció consagrada.
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per a un resultat, però mai no deixis de fer la teva feina.
Fes la teva feina en la pau del ioga, i lliure de desigs egoistes, no et commoguis per l’èxit o pel fracàs. El Ioga és l’equanimitat de la ment, una pau que sempre és igual.
El treball fet per una recompensa és molt inferior al treball fet en el Ioga de la saviesa. Cerca la salvació en la saviesa de la raó. Com són de pobres els qui actuen per una recompensa!»
Relacionats
