Marià Corbí La mort, la gran caçadora, ja m'està enxampant. Sé que és implacable, però no és pas enemiga. He d'afanyar-me a escoltar el que diuen totes i cadascuna de les coses. Em parlen clarament i em diuen:
No som allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no som la interpretació que fas de nosaltres, segons el PAC cultural que et regeix. Som allò que diem, no allò que tu ens fas dir. Escolta'ns i et parlarem sense paraules, i ens comprendràs. No vinguis a nosaltres esperant res. No vagis dient-nos què som. Calla. Si t'interesses per nosaltres, i no pel que penses aconseguir de nosaltres, si el teu interès és veritable, perquè sí, perquè estem davant teu i amb tu, et parlarem clar.
Del Baghavad Gita
Versicles II, 47, 48, 49) del Bhagavad Gita, un dels textos fonamentals de la tradició hindú, que ens parlen de l’acció desinteressada: actuar sense cercar res per a sí mateix és, segons aquest Cant del Benhaurat, la veritable acció consagrada:
No és evitant d’actuar com l’home s’allibera de l’acció ja que ni per un moment podrà deixar d’actuar d’una manera o una altra. El qui s’aparta de les accions però manté el seu cor lligat per el desig, aquest viu en una falsa il•lusió. Sublim és aquell que, lliure de tot desig, converteix el seu destí en una constant acció consagrada.
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per a un resultat, però mai no deixis de fer la teva feina.
Fes la teva feina en la pau del ioga, i lliure de desigs egoistes, no et commoguis per l’èxit o pel fracàs. El Ioga és l’equanimitat de la ment, una pau que sempre és igual.
El treball fet per una recompensa és molt inferior al treball fet en el Ioga de la saviesa. Cerca la salvació en la saviesa de la raó. Com són de pobres els qui actuen per una recompensa!”