Marià Corbí La mort, la gran caçadora, ja m'està enxampant. Sé que és implacable, però no és pas enemiga. He d'afanyar-me a escoltar el que diuen totes i cadascuna de les coses. Em parlen clarament i em diuen:
No som allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no som la interpretació que fas de nosaltres, segons el PAC cultural que et regeix. Som allò que diem, no allò que tu ens fas dir. Escolta'ns i et parlarem sense paraules, i ens comprendràs. No vinguis a nosaltres esperant res. No vagis dient-nos què som. Calla. Si t'interesses per nosaltres, i no pel que penses aconseguir de nosaltres, si el teu interès és veritable, perquè sí, perquè estem davant teu i amb tu, et parlarem clar.
El “Llibre de la doctrina dels deures dels cors”
del savi jueu Ibn Paquda, que va viure a Saragossa al s.XI, ens parla de com buscar Déu. Insisteix, molt especialment, en com disposar les facultats. Així com l’aigua no es pot atrapar amb un colador, la raó i els conceptes no són l’eina adequada per a l’experiència del sagrat -ens diu Ibn Paquda-. Cal despertar la capacitat de percepció profunda present en tota persona. Heus aquí un breu fragment d’aquesta obra :
Déu, en tot el seu poder i la seva glòria, roman més amagat que allò que està amagat, més llunyà que la mateixa llunyania. La raó només ens pot dir que Ell existeix. Però si la raó intenta penetrar en l’essència de Déu i atribuir-li conceptes, l’existència de Déu s’esfuma. Seria com voler escoltar amb els ulls o tastar amb la oïda : no és el pensament l’òrgan adequat per a penetrar en l’existència divina. La petjada de déu es reconeix en la seva obra i és l’amor qui la intueix. Quan l’esperit reconeix alguna cosa que n’augmenta la seva força i la seva llum cal que faci tot el possible per atansar-s’hi, amb totes les seves forces, amb tot el seu amor.
Relacionats
