Els nostres llibres

Perplejidades és el quart llibre de poesia de Marià Corbí. Qui investigui amb tota la seva ment i amb tot el seu cor l'últim fonament de la realitat, una i altra vegada i des de diverses perspectives va sempre a parar a la completa perplexitat. L'escrit de Corbí recull aquests moments de perplexitat. Els poemes han estat il·lustrats pel seu amic pintor Pere Rius amb creacions per a l'ocasió.

De nou ens enfrontem amb la tasca d'estudiar un altre tom de la gran obra de Rumí, el Mathnawi. Tornem a recordar la nostra intenció. No pretenem més que fer aquesta obra una mica més intel·ligible per al gran públic, per fomentar la seva lectura i estudi. No pretenem, Déu ens lliure !, substituir la lectura de l'original, sinó tot el contrari, afavorir-la, fomentar-la.

Les generacions menors de 45 es troben en un descampat a tal, que no hi ha res per menjar, per això l'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós. Quina seria aquesta dada neta i verificable?

La finalitat de l'eix de la Trobada ha estat doble, d'una banda estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics Col·lectius (PACs) en les societats de coneixement i, de l'altra, quin ha de ser l'orientació final que caldrà donar a llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement. Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent. Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat. Primer, les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, genera una dinàmica poderosa al servei de l'explotació del medi i dels grups humans. No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.

¿Cuál es la finalidad de los proyectos axiológicos colectivos de las sociedades de conocimiento? No una más eficaz explotación del medio y de los grupos humanos, sino la calidad de la vida humana, la felicidad de los individuos y colectivos y la salud de las especies vivientes y del medio. ¿Qué entenderíamos como felicidad? Entenderíamos la libertad; el desarrollo de la profesión libre y autónoma en comunicación; la cohesión de grupos por adhesión voluntaria; el cultivo de la cualidad humana y de la cualidad humana profunda como indagación libre, sin sometimientos de ningún tipo; el cuidado del medio como un jardín; la paz en las familias, en los colectivos, entre las naciones; el desarrollo sin exclusiones del amor; la libertad de proyectos y opciones axiológicos desde el acuerdo; la responsabilidad de todos en la creación de proyectos axiológicos colectivos a todos los niveles; la equidad y la justicia entre los hombres; el acceso adecuado a la educación y a la formación continua; el acceso conveniente a la sanid