Imhotep i el faraó

La crisi històrica, social i cultural, de les religions ha estat tema consensual, explícit i de fons, de trobades anteriors.
En la trobada d'aquest any es tracta de fer un pas més: plantejar explícitament la crisi de les religions en tant sistemes que van ser de programació col·lectiva, els problemes que tal crisi ens planteja com a societats, i els reptes axiològics que això suposa.

Així plantejat, d'entrada el tema és molt més que religiós. El tema és estructural i eminentment axiològic, sens dubte el problema més greu que tenim com a societats actuals i que podem expressar en els següents termes: atès que la religió ja no pot exercir la funció de programació que pràcticament va exercir durant tota la història de la humanitat, ens trobem axiològicament desmantellats, no tenint de moment amb què substituir-la, on i com trobar la axiologia que necessitem per programar-nos axiològicament de manera adequada col·lectivament com a societats de coneixement?; en el fons, on i com construir-la? Si la funció de programació axiològica ja no ens ve de la religió, tampoc ens ve de les lleis de la naturalesa i de la història, ni la podem trobar en la ciència, perquè és abstracta, on i com construir la programació col·lectiva que necessitem?