Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu
La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” :
L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.
La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.
La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.
El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.
La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.
El consell i la força són de Déu, que viu eternament.
La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.
La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.
La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.
La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La corona i la glòria són de Déu, que viu eternament.
El precepte i la pràctica són de Déu, que viu eternament.
El misteri i la saviesa són de Déu, que viu eternament.
La sobirania i el govern són de Déu, que viu eternament.
L’esplendor i la noblesa són de Déu, que viu eternament.
El poder i la simplicitat són de Déu, que viu eternament.
La rectitud i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La voluntat i la justícia són de Déu, que viu eternament.
La invocació i la santetat són de Déu, que viu eternament.
La pregària i la joia són de Déu, que viu eternament.
Els cants i els himnes són de Déu, que viu eternament.
La lloança i la glorificació són de Déu, que viu eternament.
