John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu
La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” :
L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.
La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.
La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.
El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.
La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.
El consell i la força són de Déu, que viu eternament.
La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.
La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.
La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.
La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La corona i la glòria són de Déu, que viu eternament.
El precepte i la pràctica són de Déu, que viu eternament.
El misteri i la saviesa són de Déu, que viu eternament.
La sobirania i el govern són de Déu, que viu eternament.
L’esplendor i la noblesa són de Déu, que viu eternament.
El poder i la simplicitat són de Déu, que viu eternament.
La rectitud i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La voluntat i la justícia són de Déu, que viu eternament.
La invocació i la santetat són de Déu, que viu eternament.
La pregària i la joia són de Déu, que viu eternament.
Els cants i els himnes són de Déu, que viu eternament.
La lloança i la glorificació són de Déu, que viu eternament.