Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors.
Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai?
Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu
La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” :
L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.
La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.
La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.
El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.
La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.
El consell i la força són de Déu, que viu eternament.
La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.
La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.
La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.
La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La corona i la glòria són de Déu, que viu eternament.
El precepte i la pràctica són de Déu, que viu eternament.
El misteri i la saviesa són de Déu, que viu eternament.
La sobirania i el govern són de Déu, que viu eternament.
L’esplendor i la noblesa són de Déu, que viu eternament.
El poder i la simplicitat són de Déu, que viu eternament.
La rectitud i l’honor són de Déu, que viu eternament.
La voluntat i la justícia són de Déu, que viu eternament.
La invocació i la santetat són de Déu, que viu eternament.
La pregària i la joia són de Déu, que viu eternament.
Els cants i els himnes són de Déu, que viu eternament.
La lloança i la glorificació són de Déu, que viu eternament.
This Post Has 0 Comments