Joan de la Creu en els seus versos utilitza la imatge conjugal, com també fa Rumi, per expressar la unió amb Déu i la no dualitat. De la mateixa manera que Rumi és explícitament teista però amb un teisme cristià. Els poemes d’un gran místic i poeta ens ajudaran a aprendre a treballar en la via des de la sensibilitat. Pretenem superar les reticències al teisme i a la devoció. Per poder heretar la saviesa dels grans del passat aquestes reticències no són raonables. Llegirem els poemes: cántico espiritual, Romances, Dichos de luz y amor, Monte de perfección, y Canciones.
Marguerite Porete
“Cal desembarassar-se de Déu i d’un mateix”… s’atreveix a escriure MargueritePorète (1250-1310) en un dels diàlegs que trobem al seu “Mirall de les ànimes simples i anihilades”. Una i una altra vegada, la beguina no deixa d’insistir en que no hi pot haver “dos”: “Ell és, jo no sóc”… i, malgrat les amenaces, es negarà a abjurar de les seves idees fins que, condemnada per heretgia, morirà a la foguera. Tindrem l’ocasió d’acostar-nos a una obra què no va deixar de difondre’s i de traduir-se, i que sempre ha estat considerada una obra major de la mística medieval.