Skip to content

Una carta des de la presó

Rosa de Luxemburg “És el meu tercer Nadal entre reixes, però no et preocupis gaire […] Ahir vaig pensar el següent: que estrany és que visqui constantment en una mena d'alegre embriaguesa, sense cap raó en particular. Soc aquí, estirada en una cel·la fosca, sobre un matalàs dur com una pedra; el silenci propi d'un cementiri regna al meu voltant, a tot l'edifici, com si estigués en un sepulcre, a través de la finestra, es reflecteix al sostre la llum del fanal…” Rosa de Luxemburg (Zamosc, 1871 – Berlin, 1919) se la coneix pel seu compromís polític d'esquerres i el seu internacionalisme pacifista. Les seves cartes des de les diferents presons en què va sent confinada, ens descobreixen altres facetes de la seva personalitat....
Llegir més

La meva gratitud. Tot és gràcia

Rafael Redondo “Avui, al llevar-me del llit, he sentit al cos el progressiu pes de la malaltia....” Per mitjà de Facebook, el bon amic Rafa ens fa partícips de les seves vivències i aclariments, des d’una mirada lúcida i serena sobre l’avenç de l’ELA en el seu cos. El títol del seu darrer llibre ja ho diu tot: GRATITUD (Desclée de Brouwer, 2023).
Llegir més

Novetat editorial – Las sociedades de conocimiento científico-tecnológicas

José Manuel Bobadilla La irrupción de la tecnociencia en todos los ámbitos de conocimiento y en todas las esferas sociales, está socavando todo aquello que se daba por sentado; las formas propias de la modernidad, e incluso los remanentes que aún perduran de las formas premodernas de entender y sentir el mundo, se están confrontando a las nuevas maneras de entender y sentir el mismo: ¿qué es la especie humana?, ¿qué es ser humano?, ¿qué son las culturas?, ¿cómo hay que entender la ciencia y la tecnología y la relación con estas herramientas?, ¿qué implica y qué genera la entrada de la tecnociencia en todos los espacios sociales?, ¿qué nuevas prácticas, en relación a la ciencia y la tecnología, están surgiendo en las ciberculturas?, ¿qué nuevas realidades en torno al cuerpo humano, al trabajo o a la alimentación se dibujan en un futuro inmediato?
Llegir més

Libro – Introducción a la espiritualidad del Maestro Eckhart (1260-1328) por Amando Robles

J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.
Llegir més

ELS SABORS DEL SABER

Es farà un viatge per la diversitat de les grans tradicions de saviesa (budisme, hinduisme, judaisme, cristianisme, islam, ateisme, etc.) i pels principals paissatges dels seus diferents colors i accents. Sense perdre el gust propi de cada tradició i escola de qualitat humana profunda, s’intentarà descobrir allò que tenen de comú: el coneixement, l’amor, l’acció, la desegocentració.
Llegir més

Cultures teistes i cultures no teistes.

Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.
Llegir més

El cultiu de la qualitat humana en una cultura de ciència i tecnologia

Es presentaran les principals i més innovadores descobertes i /o tendències en ciència i tecnologia. En relació a aquestes innovacions es veurà quina mena de cultiu de la qualitat humana és possible e imprescindible, què podem recollir de la saviesa dels avantpassats i com podem adaptar i ser creatius també en el cultiu de la qualitat humana profunda o espiritualitat.
Llegir més

Alliberada: Una història real

Rosa Negre Després de vint anys treballant com a policia en la prevenció de les violències masclistes i en l’atenció i el seguiment de víctimes, Rosa Negre escriu una història basada en fets reals i escrita com a biografia. És el retrat d’una realitat que massa sovint passa desapercebuda en el nostre dia a dia: la de nenes i noies que són sotmeses a la pràctica de tradicions ancestrals com pot ser la mutilació genital femenina o altres formes de violència masclista com el matrimoni forçat.
Llegir més

Diàlegs amb Marià Corbí: Caminos del Corazón

Una nova oportunitat per aprofundir en les aportacions de Marià Corbí, tot dialogant amb ell. En aquesta ocasió comentarem el seu document “Caminos del corazón” en el que aborda la proposta de tres grans mestres de la indagació amb el sentir. Es tracta de Mazu, mestre xinès del segle VIII, de la tradició budista chan; el savi i poeta sufí del segle XIII, Rumi; i Ramana Maharshi, mestre vedanta advaita de finals del XIX i primera meitat del XX. Tots tres coincideixen en apuntar vers la profunditat del sentir humà com a seu de la dimensió absoluta.
Llegir més

Utilidad de las invocaciones breves

Marià Corbí Cuando la noticia de la DA es sin forma y accesible a la meditación es útil disponer de una figura con la que recordar y aludir al misterio de los mundos en el seno de la cotidianidad. La practica de las religiones y tradiciones religiosas del pasado por su universalidad así lo confirma. La figura utilizada puede ser una formación acústica sin significado concreto, como Om, Brahman, Âtman, o una figura semántica con significado, como Dios, Padre, Señor, etc. cualquiera de esas figuras permiten evocar la vivencia de la DA sin forma, recordarla, aludirla.
Llegir més
Back To Top