Allò natural-digital a les societats de coneixement
José Manuel Bobadilla L'epistemologia axiològica ens ofereix algunes dades per afrontar aquesta qüestió: (1) No som ningú vingut a aquest món, sinó que som aquest món, (2) no hi ha un món natural allà fora i (3) som un animal constituït com a tal per la llengua i el nostre món és una modelació a la mida de les nostres necessitats. Des d'aquestes dades podem dir que el món humà és un món modelat per la llengua i, en conseqüència, afirmem que no hi ha un món natural allà fora, ja que tot és una modelació feta des de la llengua, però això vol dir que tota modelació que faci lanimal-humà és no-natural o artificial? No.
Observacions organitzatives i axiològiques de la sobrevivència a través del creixement continu i accelerat de les TC.
Marià Corbí Pretenem rastrejar les conseqüències organitzatives i axiològiques de la sobrevivència dels col·lectius que creixen gràcies a la innovació contínua i accelerada a través de les TC. Aquesta és la dada: les tecnociències en desenvolupament continuat i accelerat exponencialment són el mitjà de supervivència a les SC. Les TC tenen un desenvolupament abstracte, lògic. Això comporta que la marxa de les SC vindrà determinada per la lògica pròpia de les ciències, perquè se'n viu. La lògica de desenvolupament i innovació de les ciències i de les tecnologies és la que proporcionarà els mitjans de supervivència. Serà, doncs, una lògica forçada; en aquesta lògica no intervindran per res elements axiològics.
Compromesos amb Ucraïna
Propostes, reflexions, enllaços, en relació amb la guerra a Ucraïna. Us oferim un recull de informació i iniciatives per entendre la guerra a Ucraïna, com parlar-ne amb joves i infants i com ajudar a la població ucraïnesa
I si el problema fos la naturalització del món i la realitat de l’animal-humà?
José Manuel Bobadilla Les generacions més joves, i no tan joves, viuen immerses en un món naturalitzat i en una realitat humana que han de donar com real. No hi ha, en el seu imaginari col·lectiu, un qüestionament de la seva quotidianitat que s'escapi del món donat per real. Les preguntes que es plantegen es queden en meres demandes o reivindicacions socials, potser, les qüestions més profundes únicament giren al voltant de la pregunta sobre qui ha dit que o per què les coses són així, en altres paraules, només hi ha un qüestionament sobre la normativitat establerta i/o d'un cert ordre social. D'altra banda, els discursos naturalistes o essencialistes-naturalistes, han atorgat, a la idea de Natura, un ordre ontològic diferent que construeix, a la ment dels joves, una dualitat entre una naturalesa, gairebé humanitzada, i l'ésser humà; aquesta dualitat fa que, tot i saber-se ells part de la natura, se sentin diferents d'ella. Aquí, els qüestionaments són del mateix ordre que en els anteriors: com ens relacionem amb la natura o contraposar el món natural amb el món urbà, és a dir, com s'ha construït la relació entre allò humà i la natura, un qüestionament que queda reduït, una altra vegada, a la normativitat o a un ordre socialment establert.
CETR recomana el llibre – Fragmentar el futuro: Ensayos sobre tecnodiversidad de Yuk Hui (2020)
La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l'esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.