José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
14é Encontre Internacional CETR. Problemas del tránsito a una espiritualidad sin sumisión.
14é. Encontre Internacional CETR
Edición: Ed. Bubok, 2019. 254p.
ISBN: 978-84-685-3739-9
Descarrega gratuita o compra on-line
Preu: 8,21
Temàtica dels 15 Encontres Internacionals amb links als llibres
En aquesta edició de les Trobades Internacionals CETR ens proposem continuar abordant el problema difícil i central de com promoure el cultiu del que els nostres avantpassats van cridar “espiritualitat” en les generacions joves? Un cultiu que haurà de presentar-se i viure sense creences, sense religions, sense déus, que siguin presos com a entitats reals, sinó com a purs símbols.
En la mesura que els grups socials sobreviuen de la innovació i canvi continu provocat pel constant i accelerat desenvolupament de les tecnociències i per la contínua innovació en productes i serveis, els grups es transformen de estàtics a dinàmics. En aquestes condicions de vida i de cultura, l’espiritualitat no pot ser assimilada com repetició del passat ni com submissió.