El “Llibre de la doctrina dels deures dels cors”
del savi jueu Ibn Paquda, que va viure a Saragossa al s.XI, ens parla de com buscar Déu. Insisteix, molt especialment, en com disposar les facultats. Així com l’aigua no es pot atrapar amb un colador, la raó i els conceptes no són l’eina adequada per a l’experiència del sagrat -ens diu Ibn Paquda-. Cal despertar la capacitat de percepció profunda present en tota persona. Heus aquí un breu fragment d’aquesta obra : Déu, en tot el seu poder i la seva glòria, roman més amagat que allò que està amagat, més llunyà que la mateixa llunyania. La raó només ens pot dir que Ell existeix. Però si la raó intenta penetrar en l’essència de Déu i atribuir-li conceptes, l’existència de Déu s’esfuma. Seria com voler escoltar amb els ulls o tastar amb la oïda : no és el pensament l’òrgan adequat per a penetrar en l’existència divina. La petjada…
Himne d’origen medieval d’un cantoral jueu
La frase curta i repetitiva facilita la repetició del text durant llargues estones. Com altres himnes i fórmules d’estil semblant, ha estat molt utilitzat com a ajut per a la concentració i polarització de les facultats. Porta per títol “La magnificència de Déu” : L’excel•lència i la fidelitat són de Déu, que viu eternament.La comprensió i la benedicció són de déu, que viu eternament.La majestuositat i la grandesa són de Déu, que viu eternament.El coneixement i la paraula són de déu, que viu eternament.La magnificència i la bellesa són de Déu, que viu eternament.El consell i la força són de Déu, que viu eternament.La llum i l’esplendor són de Déu, que viu eternament.La gràcia i la benvolença són de Déu, que viu eternament.La puresa i la bondat són de Déu, que viu eternament.La unitat i l’honor són de Déu, que viu eternament.La corona i la glòria són de Déu, que…
Benedicció d’Ahava
l’Amor, una de les més belles pregàries del judaisme. Aquesta benedicció reuneix l’esperit de lloança, la preocupació per el bé de la comunitat i la petició-desig per a mantenir-se ferms i lúcids en la recerca. Diu l’Ahava : Ens has estimat sense mesura, Senyor, Déu nostre, i amb immensa pietat t’has compadit de nosaltres, Pare i rei nostre. En atenció als nostres germans que en tu confien, als qui vas ensenyar els preceptes de vida, tingues pietat de nosaltres i instrueix-nos. Dirigeix els nostres ulls vers els teus manaments ; uneix els nostres cors per a estimar i témer el teu Nom. Doncs ets Déu de salvació i ens has escollit per que et lloem en la teva Unitat. Beneït sigui el Senyor que amb tant d’amor va mirar a Israel.Pare nostre, Pare de misericòrdia, compadeix-te de nosaltres i dóna’ns un cor apte per a comprendre, per a discernir, per…
Benedicció del Yotser Or
(Creador de la LLum) que, en l’ofici del Sabat, precedeix la recitació de la Sema’ o professió de fe : Beneït siguis, Senyor, rei del món que vas crear la llum i les tenebres ; que feres la pau i que a tota cosa vas donar forma. Beneït siguis, Tu, que renoves diàriament les obres de la teva creació.Beneït siguis, Déu nostre, per la glòria de les obres de les teves mans i per la llum engendradora de llum que has fet per a lloança teva. Beneït sigui el Senyor déu nostre, que va formar les estrelles.
La shekina
la presència divina en la creació és un concepte fonamental del judaisme. Moltes són les reflexions entorn al que cal fer per a que Yahveh habiti entre nosaltres, molts els textos que ajuden a mirar la realitat des de l’experiència d’aquesta Presència. La Mishna, per exemple, recull aquesta conversa entre el Cèsar i el cap del Sanedrí El Cèsar li va dir a Rabbí Gamaliel : “vosaltres afirmeu que sempre que es reuneixin deu jueus per a pregar, allí hi haurà la shekina. Aixií doncs, ¿quantes shekinas existeixen ?” El rabbí va cridar al criat del cèsar i li va donar un cop amb un cubell, renyant-lo a crits : “tu, ¿com és que permets que el sol entri a la casa del cèsar ?”. El criat, sense entendre res, es defensava dient : “però si el sol brilla per a tothom !”. Doncs si el sol que no és…