Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)
La llibertat religiosa.
Per a la felicitat de les generacions, aplaneu els camins vers a aquell grau de cultura presidit per la tolerància pel qual no deixa de sospirar la raó! No premieu ni castigueu cap doctrina, no seduïu ni corrompeu cap opinió religiosa! A qui no destorbi la felicitat pública, a qui actuï amb rectitud respecte les lleis civils, respecte a vosaltres i als seus conciutadans, deixeu-lo parlar com pensa, deixeu-lo dirigir-se a Déu segons la seva manera o la dels seus pares, i buscar la salvació eterna on creu que pot trobar-la. En els vostres Estats, no permeteu que ningú denuncií la vida íntima ni sigui jutge del pensament d’altri; no permeteu que ningú s’apropiï d’un dret que només pertany a l’Omniscient! Si nosaltres donem al César el que és del César, doneu vosaltres a Déu el que és de Déu! Estimeu la veritat! Estimeu la pau!
(Moses Mendelson (1729-1786). Jerusalem o El judaisme i el poder religiós)