Skip to content

Perplejidades

Perplejidades és el quart llibre de poesia de Marià Corbí. Qui investigui amb tota la seva ment i amb tot el seu cor l'últim fonament de la realitat, una i altra vegada i des de diverses perspectives va sempre a parar a la completa perplexitat. L'escrit de Corbí recull aquests moments de perplexitat. Els poemes han estat il·lustrats pel seu amic pintor Pere Rius amb creacions per a l'ocasió.

Llegir més

Cantos de eternidad. La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawî”. Vol. III

De nou ens enfrontem amb la tasca d'estudiar un altre tom de la gran obra de Rumí, el Mathnawi. Tornem a recordar la nostra intenció. No pretenem més que fer aquesta obra una mica més intel·ligible per al gran públic, per fomentar la seva lectura i estudi. No pretenem, Déu ens lliure !, substituir la lectura de l'original, sinó tot el contrari, afavorir-la, fomentar-la.

Llegir més

13è Encontre Internacional: El problema de introducir a las nuevas generaciones en lo que nuestros mayores llamaron espiritualidad

Les generacions menors de 45 es troben en un descampat a tal, que no hi ha res per menjar, per això l'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós. Quina seria aquesta dada neta i verificable?

Llegir més

12è Encontre. La orientación final de los Proyectos Axiológicos Colectivos en las sociedades de conocimiento

La finalitat de l'eix de la Trobada ha estat doble, d'una banda estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics Col·lectius (PACs) en les societats de coneixement i, de l'altra, quin ha de ser l'orientació final que caldrà donar a llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement. Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent. Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat. Primer, les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, genera una dinàmica poderosa al servei de l'explotació del medi i dels grups humans. No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.

Llegir més

Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida. Principios de Epistemología Axiológica 5

¿Cuál es la finalidad de los proyectos axiológicos colectivos de las sociedades de conocimiento? No una más eficaz explotación del medio y de los grupos humanos, sino la calidad de la vida humana, la felicidad de los individuos y colectivos y la salud de las especies vivientes y del medio. ¿Qué entenderíamos como felicidad? Entenderíamos la libertad; el desarrollo de la profesión libre y autónoma en comunicación; la cohesión de grupos por adhesión voluntaria; el cultivo de la cualidad humana y de la cualidad humana profunda como indagación libre, sin sometimientos de ningún tipo; el cuidado del medio como un jardín; la paz en las familias, en los colectivos, entre las naciones; el desarrollo sin exclusiones del amor; la libertad de proyectos y opciones axiológicos desde el acuerdo; la responsabilidad de todos en la creación de proyectos axiológicos colectivos a todos los niveles; la equidad y la justicia entre los hombres; el acceso adecuado a la educación y a la formación continua; el acceso conveniente a la sanid

Llegir més

Diversidad y libertad espiritual – Desafíos actuales y análisis comparativo de clásicos universales de la sabiduría espiritual.

Es tracta del segon volum de la col·lecció “Mística u religiones” que dirigeix Francisco Javier Sancho Fermín, director del CITeS - Universitat de la Mística, que té la seva seu a Àvila. El llibre combina un present summament energètic (la seva primera part) amb la tradició i el recés que permeten l'anàlisi dels textos clàssics permanents (la seva segona part) que són referents estables per a centenars de milions d'éssers humans que conreen el camí i la saviesa espiritual.

Llegir més

El conocimiento silencioso. Las raíces de la cualidad humana

Marià Corbí se propone dar una fundamentación laica, sin creencias ni religiones, a lo que nuestros antepasados llamaron espiritualidad y que él prefiere denominar sabiduría o cualidad humana profunda. Su preocupación central es cómo concebir y favorecer hoy el cultivo de la sabiduría en un presente en el que las formas tradicionales de vivir las dimensiones hondas de la existencia han quedado desplazadas, así como las palabras que servían para hablar de esta posibilidad.

Llegir més

Conocer desde el silencio

¿Qué pueden ofrecer las tradiciones religiosas a la sociedad de innovación? Otro nivel de conocimiento de “eso mismo que aquí nos rodea” y de nosotros mismos. Se trata del “conocimiento silencioso”, el conocimiento central de la condición humana, al decir de los Maestros, el gran ignorado en la sociedad científico técnológica. Una publicación que nos acerca a las vías del conocimiento silencioso ofreciéndonos una rica antología de textos del legado de sabiduría de los maestros del camino.

Llegir més

11è. Encontre. Crisis de las religiones como sistemas de programación colectiva y desmantelamiento axiológico. El reto de construir los proyectos axiológicos colectivos que necesitamos.

Crisi de les religions i desmantellament axiològic

La crisi històrica, social i cultural, de les religions ha estat tema consensual, explícit i de fons, de trobades anteriors. En la trobada d'aquest any es tracta de fer un pas més: plantejar explícitament la crisi de les religions en tant sistemes que van ser de programació col·lectiva, els problemes que tal crisi ens planteja com a societats, i els reptes axiològics que això suposa. Així plantejat, d'entrada el tema és molt més que religiós. El tema és estructural i eminentment axiològic, sens dubte el problema més greu que tenim com a societats actuals i que podem expressar en els següents termes: atès que la religió ja no pot exercir la funció de programació que pràcticament va exercir durant tota la història de la humanitat, ens trobem axiològicament desmantellats, no tenint de moment amb què substituir-la, on i com trobar la axiologia que necessitem per programar-nos axiològicament de manera adequada col·lectivament com a societats de coneixement?; en el fons, on i com construir-la? Si la funció de programació axiològica ja no ens ve de la religió, tampoc ens ve de les lleis de la naturalesa i de la història, ni la podem trobar en la ciència, perquè és abstracta, on i com construir la programació col·lectiva que necessitem?

Llegir més
Back To Top