La saviesa a

aquest text es va trobar entre les seves últimes voluntats A Tu, a Qui no conec ni puc conèixer –ni en el meu interior ni fora de mi- amb Qui estic unit per l’amor, el temor i la fe- a l’Únic i a totes les seves representacions- adreço aquesta oració : Guia’m vers el millor de mi mateix – ajuda’m a esdevenir algú en qui confiïn els éssers vivents, criatures i plantes, així com l’aire, l’aigua, la terra i la llum que els sustenten; mantén-me com algú que respecta el misteri i el caràcter de cada varietat de vida en tota la seva unicitat i solidesa, ambdues essencials per a la supervivència de qualsevol vida. Ajuda’m a preservar la meva capacitat per a meravellar-me, extasiar-me i descobrir; permet que es desperti en mi el sentit de la bellesa, en qualsevol lloc, i a contribuir amb i per els altres, i…

  Vers quina realitat inefable apunten els relats de la nativitat de Jesús? Corbí ens posa en contacte amb els elements propis del llenguatge simbòlic presentant-nos diversos exemples de naixements meravellosos: Krishna, el profeta Muhàmmad, Zorosatro, Gengis Khan, el Buda... Talment com dits que apunten vers la lluna, aquests relats –així com el del naixement de Jesús–, assenyalen una Veritat que excedeix tota possibilitat de representació. Per tant, no és per mitjà de l'anàlisi textual com podrem extraure'n el missatge sinó amb el silenci de tota formulació. No es tracta d'interpretar narracions com aquestes, es tracta d'entendre i sentir el que ens diuen perquè el seu propòsit és parlar-nos amb paraules del que és més enllà de les paraules. Aquest text va ser presentat a debat en el Quart Encontre de Can Bordoi (Juliol 2007) i forma part de la publicació que recull les ponències i debats de l'Encontre.

recollits a Guru Granth Sahib Ji, el llibre sagrat del sikhisme Sigui el silenci les teves arracades, la compassió la teva riquesa, la meditació el teu bol de mendicant.Fes del teu cos l'hàbit del monjo, sigui el Nom Vertader el teu bastó. Practica aquest ioga, oh iogui. Que el coneixement sigui les cendres amb les que banyis el teu cos, la concentració la teva flauta. Desfés-te de tot lligam i pelegrina per la ciutadella del teu propi ésser, toca l'arpa de la teva ment.Oh, sants, escolteu: feu de la Veritat i de la compassió el vostre jardí! * Per molt que es mediti sobre Ell milers de vegadesno és possible comprendre'l.Per més que s'hi pensi amb tota profunditatno és possible assolir el Silenci Interior.Aquesta fam no pot ser apaivagadani per tots els graners del món.Per molts que siguin els camins no és possible arribar a la meta.Com podrem conèixer la…

1. Introducció Jesús de Natzaret, amb la seva vida i la seva mort, amb els seus actes i les seves paraules ens va revelar l'Absolut, ens va revelar al Pare. No va ser una revelació de fórmules, sinó revelació de la presència del mateix Absolut mateix; va ser la revelació del Pare a la nostra ment, al nostre sentir i al nostre cos sencer. La revelació de Jesús, com la de tots els grans mestres de l'esperit, és una revelació per a la que no hi ha paraules. La conseqüència d'aquesta revelació és un coneixement i un sentir, però silenciós, perquè desborda per complet les nostres limitades possibilitats de dir i de representar. La revelació és una revelació silenciosa; i la nostra notícia d'aquesta revelació és un conèixer i sentir silenciós. Aquesta va ser la gran experiència dels deixebles amb Jesús. Quan van voler representar l'irrepresentable, quan van voler al•ludir…