LA LLUM
Eloy Sánchez Rosillo No es pot preveure. Succeeix sempre quan menys ho esperes. Pot passar que vagis pel carrer, amb presses, perquè fas tard per poder lliurar un carta a correus, o que siguis a casa, al vespre, llegint un llibre que no t'acaba de convèncer; també pot ser que sigui l'estiu i que siguis assegut a la terrassa d'una cafeteria, o que sigui l'hivern i plogui i et facin mal els ossos; que estiguis trist o cansat, que tinguis trenta anys o que en tinguis seixanta. Resulta imprevisible. Mai es pot saber quan ni com succeirà. Transcorre la teva vida, igual que ahir, comú i quotidiana "Un dia més", et dius. I tot d'una, es desplega una llum poderosíssima en el teu interior, i deixes de ser l'home que eres fa tan sols un moment. El món, ara, és per tu del tot diferent. Es dilata màgicament el temps,…
L’aprenent de lladre
A què s'assembla el Zen? Wu-Tsu Mestre Wu-tsu Fa-yen, per explicar que no es tracta de mètodes fixats, ni de doctrines, que la via és una creació única, va contar aquesta historia: Si la gent em pregunta a què s'assembla el Zen li diria que és com aprendre l'art de robar. El fill d'un lladre va veure envellir al seu pare i va pensar: "Si és incapaç de continuar amb la seva professió, qui sinó jo guanyarà el pa en aquesta casa? He d'aprendre l'ofici". Li va dir al seu pare, i aquest hi va estar d'acord. Una nit el pare va dur al fill a una casa gran, va forçar la porta, va entrar a la casa, i obrint un gran bagul li va dir al fill que hi entrés per triar alguns vestits. Tan aviat el fill es va introduir en el bagul, va fer caure la…
Ibn Arabí
Quien queda atrapado por una adoración particular ignora necesariamente (la verdad intrínseca de otras creencias), por los mismo, su creencia implica la negación de otras formas de creencia. Si conociera el sentido de las palabras de Junayd: “el color del agua es el color de su recipiente”, admitiría la validez de todas las creencias, y conocería a Dios en toda forma y en todo objeto de fe. No tiene el conocimiento de Dios y se funda únicamente sobre la opinión de la que habla la palabra divina: “me adapto a la opinión que mi servidor se hace de mí”, que quiere decir “no me manifiesto a mi adorador más que en la forma de su creencia; que generalice si quiere o que determine”. La divinidad conforme a la creencia es la que puede ser definida, y es el Dios que el corazón puede contener (según la palabra divina “ni mis…
fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda
Que tots els éssers que existeixen, dèbils o forts, llargs o grans, mitjans o petits, propers o llunyans, nascuts o que encara han de néixer, que tots els éssers sense excepció siguin feliços. Que ningú enganyi ni menyspreï ningú enlloc; ni desitgi el patiment d'un altre, ni provocant-lo ni enemistant-s'hi. Com una mare protegeix al seu fill, al seu únic fill amb perill de la seva pròpia vida, de la mateixa manera cal cultivar un amor il•limitat vers tots els éssers. Que els teus pensaments d'amor omplin el món sencer, a dalt i a baix, a la dreta i a l'esquerra, sense diferències, ni odis, ni malícia. Dempeus, caminant, asseguts o estirats, sempre que hom estigui despert hauria de cultivar aquesta meditació d'amor. És, diuen, el millor que es pot fer en aquest món. (fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l'amor incondicional, del Buda)
Comentari als primers versos de MATHNAWI
Els cants d’eternitatCom la flauta de canya fou separada del canyar, així el meu ésser va ser separat de l’Ésser. Quan la flauta canta, es plany de la separació. Així el meu cor enyora la unió.La flauta canta perquè és buida. Tan sols el cor buit present el retorn y parla d’ell.Solament els buits comprenen el plany. Res més profund i serè que aquesta nostàlgia, perquè és llunyana i és unió. Qui entén aquest cant es crema, perquè el sentit és explícit. Les seves notes esgarrapen els vels i són un antídot contra l’error.Només els qui no se senten fascinats pel món, entenen el cant i les paraules dels buits. Però, àdhuc, als plens de cant i les paraules buides, els buiden. Al sentir aquests cants i paraules fins i tot les roques s’aixequen de terra. No desesperis i escolta’ls amb tot el teu cor en silenci.“Allò que és” és…