La necesaria relatividad cultural de los sistemas de valores humanos

Resulta difícil tancar al Budisme en el marc d’una definició convencional: religió o filosofia, sistema ètic o praxis? Probablement una síntesi de tot plegat, més quelcom peculiar: l’ensinistrament mental, la vigilància de la ment. Com afirma el venerable monjo Walpola Rahula: “ el budisme es una forma que pot ser seguida, practicada i desenvolupada per qualsevol persona. És una disciplina del cos, de la paraula i de l’esperit, un desenvolupament i una purificació de si mateix i per si mateix. Això no té a veure amb la creença, l’oració, l’adoració, o les cerimònies. En aquest sentit, doncs, no conté res que pugui ser anomenat popularment “religiós”. És un senderi que condueix a comprendre la Realitat última, a aconseguir la llibertat, la felicitat, i la pau, mitjançant la perfecció moral, espiritual e intel·lectual”.

L’obra inclou una antologia de testos fonamentals de les diferents escoles i corrents del gresol budista.