Joan de la Creu en els seus versos utilitza la imatge conjugal, com també fa Rumi, per expressar la unió amb Déu i la no dualitat. De la mateixa manera que Rumi és explícitament teista però amb un teisme cristià. Els poemes d’un gran místic i poeta ens ajudaran a aprendre a treballar en la via des de la sensibilitat. Pretenem superar les reticències al teisme i a la devoció. Per poder heretar la saviesa dels grans del passat aquestes reticències no són raonables. Llegirem els poemes: cántico espiritual, Romances, Dichos de luz y amor, Monte de perfección, y Canciones.
Hadewijch d’Anvers 2010/2011
A Hadewijch d’Anvers l’hem de situar al s. XIII, al cor de la renovació de les formes de la vida espiritual que representen les beguines. Les beguines (begards, els homes) no formaven comunitats de vida conventuals sinó que vivien la seva opció espiritual d’una forma independent, guanyant-se la vida amb treballs manuals, més o menys agrupades en unes quantes cases, en entorns urbans. La seva llibertat inquietava a les autoritats eclesiàstiques, que finalment van condemnar el moviment (Concili de Viena, 1312, i Joan XXII, 1317). El nom de Hadewijch hauria quedat del tot oblidat de no ser per les seves Visions, Cartes i poemes, textos tots ells escrits en llengua vernacla i portadors d’una força extraordinària.
A càrrec de Xavier Melloni
2, 9, 16, 23 i 30 de maig 2011