Com La Terra Llaurada. Poemes De Joan Vinyoli (1914-1984)

Com la terra llaurada. Poemes de Joan Vinyoli (1914-1984)

Joan Vinyoli

Una petita selecció de poemes de Joan Vinyoli, en el centenari del seu naixement. Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món... (selecció de: Poesia completa. Barcelona, Edicions 62, 2014. 500 p.)             Cap força de l’altura no m’emporta No sóc del vent ni de la flama; tot calla al meu voltant i s’atenua. Com és en va que pensi en un destí més alt!   Ara, només, ple de silenci, com la terra llaurada en caure el dia, redossat a l’abric de les muntanyes, en quietud i soledat espero la caiguda suau de la llavor.   Tot és llavor: l’estrella de l’aurora, l’or del ponent, el so d’una campana, tot és llavor que brostarà potser. Llarg és l’hivern, però amb que sols un dia se’m doni el fruit, què hi fa la nit del cor? Cap força de l’altura no m’emporta.                 Sol…

Llegir més
Naturaleza Poética De La Espiritualidad. Vista Desde La Epistemología Poética De Octavio Paz

Naturaleza poética de la espiritualidad. Vista desde la epistemología poética de Octavio Paz

J.Amando Robles

[…] Nuestra reflexión cubrirá los cuatro puntos a los que acabamos de aludir: origen y pretensión que, de acuerdo a Octavio Paz, poesía y religión comparten; qué es la poesía y funciones que cumple; la religión, su origen y función, en comparación y contraste con la poesía –los tres puntos citados, de acuerdo a Octavio Paz–; y como cuarto punto, el nuevo concepto de religión que a nuestro juicio, a partir de la concepción perspicaz y certera de Paz sobre la poesía, habría que postular. (fragment del text. Per descarregar-lo sencer: aquí)   1.     Poesía y religión, un mismo origen y una misma pretensión Poesía y religión son para Octavio Paz realidades distintas, cada una pudiéndose explicar y explicándose por sí misma. Sin embargo ello no le impide reconocer a la vez lo mucho y valioso que tienen en común y resaltarlo así desde un principio. Se diría que es…

Llegir més
La Poesia Com A Revelació

La poesia com a revelació

Octavio Paz

En aquests temps en els que la figura d’Octavio Paz està sent recordada amb motiu del centenari del seu naixement, hem volgut recuperar unes reflexions seves sobre el fet poètic. A mesura que la concepció del món es buida de déus i de muses, com explicar la inspiració? La creació poètica revela allò “altre” que l’ésser humà és quan silencia la veu del subjecte. Són extractes de l’obra El Arco y la Lira (FCE, 1972. 307 p. Del capítol: La inspiració) Religión y poesía tienden a realizar de una vez y —para siempre esa posibilidad de ser que somos y que constituye nuestra manera propia de ser; ambas son tentativas por abrazar esa «otredad» que Machado llamaba la «esencial heterogeneidad del ser». La experiencia poética, como la religiosa, es un salto mortal: un cambiar de naturaleza que es también un regresar a nuestra naturaleza original. Encubierto por la vida profana…

Llegir més
Experiència Estètica I Experiència Religiosa

Experiència estètica i experiència religiosa

Teresa Guardans

Article publicat a la revista Iglesia Viva, nº 256, dedicat al tema “Art i religió: entre la tensió i el diàleg.La creació artística abasta un extens ventall d'activitats, realitzacions i experiències. El mateix podem dir del que té a veure amb l'àmbit religiós. I aquests dos amplis conjunts compartirien una franja d'experiència que té a veure amb una forma peculiar de veure la realitat, de viure-la. Aquesta zona d'intersecció serà el tema d'aquestes pàgines... Descarregar l'article sencer    Alguna gente dice ‘Valente es un poeta místico’. No lo soy, simplemente me parece que el esquema que sigue el místico se parece mucho al que sigue el poeta. Hay una carta de John Keats a un amigo, de 1820, donde dice que el poeta es como un camaleón. Dice que todos los seres tienen un contenido y que justamente el poeta lo que tiene que hacer es un vaciado de su interior…

Llegir més
L’insondable Silenci De L’univers De Vermeer

L’insondable silenci de l’univers de Vermeer

Josep Mª Lozano

(publicat a  http://www.josepmlozano.cat -23/12/2013-)  Així resumeix Taylor el llegat d’aquest pintor que en el seu temps va vorejar el fracàs i va tenir un reconeixement més que relatiu, i que avui, tot just amb tres dotzenes de quadres, no deixa mai de fascinar-nos, provocant-nos alhora quietud i inquietud. Perquè hom ha parlat, potser precipitadament, de l’enigma de Vermeer. Ho podem acceptar amb una única condició: l’enigma no és pròpiament de Vermeer, sinó que Vermeer despulla l’enigma que cadascú és per a si mateix, i, alhora, ens hi apropa i ens hi confronta. Potser ens costa d’entendre que aquest enigma està directament vinculat al que en podriem dir la banalitat dels temes que tracta. Al capdavall, Vermeer va fer fonamentalment pintura de gènere, sense grans innovacions ni en temes ni estil respecte els seus contemporanis (Fabritius, de Hoogh, ter Borch, Metsu...) que ens han deixat quadres excel·lents. Vermeer és universal perquè…

Llegir més