Wikileaks Como Desafío Epistemológico

Wikileaks como desafío epistemológico

Daniel Álvaro Martínez

  Artículo publicado originalmente el 11.1.2011 en De Igual a Igual. No message.... (imagen publicada con licencia Creative Commons by-nc-sa 2.0. Autor: Catalina Olavarría (Cati Kaoe). «Sobre el caso Wikileaks se han dicho muchas cosas, pero da la sensación de que siempre queda algo por decir». Así comienza un artículo de Umberto Eco de publicación reciente, traducido al español con el sugestivo título Saber lo que se sabe. «La regla por la cual los dossieres secretos deben basarse sólo en noticias ya conocidas es esencial para la dinámica de los servicios secretos», señala con punta el semiólogo italiano, y a continuación destaca cómo dicha regla se aplica a los lectores ávidos de literatura esotérica, en la cual «cada libro nuevo repite (sobre el Grial, sobre el misterio de Rennes-le-Château, sobre los templarios o sobre la Rosacruz) exactamente aquello que ya se había escrito en los libros precedentes. [...] Esta es…

Llegir més

La bioética y el pensamiento complejo

Sergio Néstor Osorio García

Sergio Néstor Osorio García Departamento de Humanidades. Universidad Nueva Granada, Bogotá-Colombia Fragment de la conferència presentada per l’autor al Vè Congrés Internacional de Bioètica (Universitat Nova Granada. Bogotà. Colòmbia):  La bioética a la luz de la complejidad y el desafío humano en la Era Planetaria (descarregar el document)   En este año 2010 se cumplen 42 años, desde que Van Rensselaer Potter introdujera en el lenguaje el término Bioética (Potter, 1968). Por ello una mirada retrospectiva al origen y pretensión del neologismo nos permitirá, por un lado, descubrir lo revolucionario de su intuición, y por otro, encontrar sus convergencias con el pensamiento complejo de orientación moriniana.   Ateniéndonos a la reconstrucción de su camino del pensar en torno a la bioética en el bioquímico norteamericano podemos decir que la nueva disciplina emergió en la década de los 60’ como una reflexión que relacionaba en un mismo momento la responsabilidad de…

Llegir més

La naturaleza de la experiencia religiosa en dos pensadores contemporáneos: Eugenio Trias y Mariano Corbí

Teresa Guardans

  Descargar el texto completo   Abordamos en estas páginas el estudio de las obras de Eugenio Trías y Mariano Corbí buscando una mayor comprensión de la naturaleza de aquello que suele llamarse “experiencia religiosa”. La transformación de la “configuración del mundo” que empezó a gestarse en Occidente, hace unos pocos centenares de años, y que se está desplegando hoy en lo que denominamos “sociedad de conocimiento”, ha roto definitivamente con lo que era la milenaria estructura de todas las culturas que nos han precedido : la religación , religación respecto a aquello que constituía el fundamento de todo valor, de toda verdad, de todo saber, de toda realidad ; un fundamento que se ubicaba más allá del cerco físico : fundamento sobrenatural. La humanidad es una especie cultural, establece su mundo culturalmente, y la casi totalidad de la historia humana se ha regido por culturas de religación, “en las que vivir como…

Llegir més

Els set coneixements necessaris per a l'educació del futur. Edgar Morin

Edgar Morin

Com educar per un futur sostenible? L'evolució cap a canvis fonamentals dels nostres estils de vida i els nostres comportaments exigeix una revisió de l'educació, ja que un dels reptes més difícils és el de modificar el nostre pensament de manera que faci front a la creixent complexitat, la rapidesa dels canvis i la imprevisibilitat que caracteritzen el nostre món. S'imposa doncs la reformulació de les polítiques i programes educatius, mantenint la mirada dirigida a llarg termini, cap al món de les generacions futures, conscients de la responsabilitat vers elles. En el marc d'aquesta reflexió, la UNESCO va encarregar un informe a Edgar Morin (1921) que va respondre amb l'estudi: Els set coneixements necessaris per a l'educació del futur. Aquest treball va ser publicat en francès el 1999. L'editorial Paidós es va fer càrrec de l'edició castellana (2001). Posteriorment el document s’ha difós gratuïtament a través dels webs de les…

Llegir més

Els problemes axiològics de les societats de coneixement

Marià Corbí

Ponència de Marià Corbí al V Congrés Internacional de Bioètica. Universitat de Nueva Granada -Bogotà- del 3 al 5 de novembre 2010. La plena industrialització, la desaparició completa de les societats preindustrials i, sobretot, l'aparició i assentament de les societats de coneixement han provocat un gran desplaçament de totes les qüestions axiològiques i, per tant, també de les qüestions religioses i ètiques.Les societats de coneixement no són societats sàvies, són únicament societats que viuen i prosperen creant contínuament coneixements científics i tecnològics. Poden ser tan nècies o més que les societats que els van precedir. Les societats de coneixement són societats d'innovació contínua en ciències i tecnologies; innovacions que s'estenen a tots els nivells de la vida humana, i que provoquen un canvi continu de la interpretació de la realitat també en tots els seus nivells. Les innovacions científiques van seguides i acompanyades per innovacions tecnològiques. Les innovacions tecnològiques provoquen…

Llegir més