La saviesa a

del capítulo 5 de: J. Amando Robles Robles. Hombre y mujer de conocimiento: la propuesta de Juan Matus y Carlos Castaneda. Heredia, CR, Euna, 2006. 165 p. ISBN 9977-65-279-1 En las diferentes tradiciones la espiritualidad, así como sus diferentes métodos, con frecuencia es presentada como un camino. Y quien dice camino dice jornada, recorrido, esfuerzo personal, trabajo sobre uno mismo. Lo contrario de automatismo y de magia. Igual sucede en el planteamiento de don Juan Matus y de Carlos Castaneda. Y de ello será objeto en el presente capítulo. Como veremos, la imagen del camino está muy presente, desde el puro comienzo, en la obra de Carlos Castaneda. Decimos bien desde el puro comienzo, ya que en el primer libro, Las enseñanzas de don Juan, el subtítulo reza “A Jaqui way of Knowledge”. En castellano “way” aparece traducido por “forma”, pero “way” significa también “camino”. Y la tercera obra, llevará…

         OCTAVIO PAZ         petita antologia Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo... va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l'amor. La natura i els paisatges del món s'escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a l'aire: amar es perderse en el tiempo, ser espejo entre espejos. (José Andrés Rojo, en El País 21-04-1998, p. 42) Naranja Pequeño sol quieto sobre la mesa, fijo mediodía. Algo le falta: Noche. Alba Sobre la arena escritura de pájaros: memorias del viento. Estrellas y grillo Es grande el cielo y arriba siembran mundos. Imperturbable, prosigue en tanta noche el grillo berbiquí. No-visión Hora nula, cisterna donde mi pensamiento a…

   IV. L’extinció de la teia ardent. 10. Tots els éssers humans són per essència lliures del deteriorament i la mort, però ells pensen que estan sotmesos a aquestes circumstàncies i aquest mateix pensament els aparta de la seva veritable naturalesa. 45. La consciència sembla tenir un origen, sembla moure’s i tenir la forma dels objectes, però en veritat no té origen, és immutable, insubstancial, serena i una, sense segon. 46. La consciència no té origen i els éssers humans no estan subjectes al naixement ni al canvi. Aquells qui han entès aquesta veritat no cauen mai més en la confusió.   COMPRAR  47. El moviment d’una teia ardent sembla crear línies rectes i corbes; de la mateixa manera el moviment de la consciència apareix com a coneixedor i conegut. 48. La teia ardent que no és agitada no produeix cap fenomen aparent ni canvia. Així la consciència que no…

Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa melodia, interpretada en la distància per un executant invisible, com diria Einstein. No existeix en la creació altra cosa que vida i l’essència d’aquesta és el moviment la (re)creació renovada, en cada sístole i diàstole, d’una realitat inacabada, que es contrau i s’expandeix, mor i reneix, a cada instant. El dervix no persegueix atrapar la realitat; sinó que, en dansar, expressa la seva solidaritat amb un cosmos habitat pel ritme, l’ordre geomètric i el moviment durador. Dansar és transcendir-se, situar-se al llindar de l’humà, per esdevenir partícip de la litúrgia de la vida i de les seves lleis. Dansar significa buidar-se,morir a si mateix. En la mort simbòlica hi troba…