Des de 2004 organitzem una trobada anual amb un grup estable de col·laboradors iberoamericans professors universitaris amb els que mantenim un contacte setmanal per videoconferència.
Aquestes trobades tenen per objectiu afavorir la reflexió sobre els impactes de l’avenç de les societats de innovació continua sobre els projectes de cohesió y motivació col·lectiva (les religions entre d’altres). Com a conseqüència es proposen reflexionar sobre com afavorir el cultiu de la qualitat humana en el nou escenari cultural com element fonamental per a la seva conducció.
La crisi mortal de les religions, fora dels reduïts àmbits religiosos, s'està vivint com la liquidació d'alguna cosa ja clarament obsoleta. En general es pensa que no ha de tenir repercussions importants en la vida col·lectiva. Es creu que serà suficient amb les ciències, que s'estenen a tots els aspectes de la vida humana, i amb una moral ben assentada i conseqüent.
Aquesta trobada es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: que la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua juntament amb la gestió de les transformacions constants de les formes de vida d'individus i col·lectius provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereix, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda.
L'objectiu del treball de l'equip per a aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d'un saber sobre el tractament d’all valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col·lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l'espiritualitat.
Partim de l'observació que les tecnociències estan canviant les condicions de vida a tot nivell, i mentre tant els criteris i sistemes axiològics amb els quals es dirigeix el sistema no corresponen a aquesta situació sinó que s'apliquen els propis de societats anteriors. Això és causa d'un desfasament dels projectes axiològics col·lectius respecte a les condicions exigides pel desenvolupament tecnocientífic.
Partim de la definició de "epistemologia mítica" com la interpretació dels textos sagrats com descripcions fidedignes d'aquest món i l'altre.
Com a plantejament general de la trobada, destaquem la comunicació real que existeix entre la qualitat humana profunda (dimensió absoluta de la realitat) i els projectes col·lectius (dimensió relativa).
Espiritualitat és quelcom intrínsec a l'existir humà, és una qualitat humana profunda que pot practicar-se des del si de les religions o amb independència de religions i creences. El cultiu d'aquesta qualitat humana profunda es pot dur a terme tenint una religió com a referent, o sense, des de la pluralitat de totes elles. També des d'una posició laica sense creences ni religions però, en aquest cas, no es tracta d'inventar-ho tot de nou, sinó d'aprofitar des de la laïcitat l'esperit i el llegat de les tradicions religioses i espirituals de l’humanitat.
Cal sortir al pas de les dificultats que presenten per a l'espiritualitat les condicions culturals de les noves societats industrials de coneixement, globalitzades i de canvi continu. Són societats laiques, sense creences, sense religions.
El com poder avançar en aquesta lectura simbòlica ha estat el tema d'aquesta edició.
El canvi de les bases materials de la societat està forçant la humanitat a abandonar la forma «religiosa» que la seva espiritualitat havia adoptat des dels temps del neolític. En la nova situació s'està creant una nova forma d'espiritualitat, que accepta les tradicions en el seu veritable estatut simbòlic (no descriptiu, ni definidor de veritats o doctrines).
S'acorda en el grup que el terme "religions" fa referència a la institucionalització de les espiritualitats, mentre que el terme "tradicions religioses" es refereix a les joies espirituals que conserven les grans tradicions tot, moltes vegades, les mateixes institucionalitzacions.
L'anàlisi realitzada en la Trobada té en compte tant el nou tipus de societat com l'oferta perenne de les tradicions.
L’equip acorda una distinció entre espiritualitat i religió: espiritualitat és el procés del camí interior que condueix a l'experiència de l'Absolut, mentre que religió és una forma concreta de presentar aquest procés, unit a un paquet de funcions socials que l'espiritualitat, recolzant-se en creences, en les societats preindustrials.
L'objectiu del treball de l'equip per a aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d'un saber sobre el tractament d’allò valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col•lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l'espiritualitat.
7è. ENCONTRE INTERNACIONAL. Què és la Veritat? O... com concebre la realització humana, l’espiritualitat, la teologia, el compromís, avui? Aquestes són algunes de les qüestions que exploren les ponències i debats d’un Encontre dedicat a abordar les conseqüències del profund canvi cultural que comporta concebre el coneixement, ja no com a descripció de la realitat, sinó com a construcció humana.
Català
Español
English