Meditació silenciosa en la tradició cristiana

A partir d'un text de Sta. Teresa: No es pequeña lástima y confusión que por nuestra culpa no entendamos a nosotros mesmos ni sepamos quién somos. ¿No sería gran ignorancia, hijas mías, que preguntasen a uno quién es y no se conociese ni supiese quién fue su padre, ni su madre, ni de qué tierra? Pues si esto sería gran bestialidad, sin comparación es mayor la que hay en nosotras cuando no procuramos saber qué cosa somos (...) Él mesmo dice que nos crió a su imagen y semejanza...  (Sta. Teresa, Moradas I,1.1.) 1. recolliment amb atenció a la respiració…

En alguna manera podemos gozar del cielo en la tierra, que nos dé su favor para que no quede por nuestra culpa y nos muestre el camino y de fuerzas en el alma para cavar hasta hallar este tesoro escondido, pues es verdad que le hay en nosotras mesmas, que esto querría yo dar a entender. (Sta Teresa. Moradas V, 1,1) 1. Recolliment posant l’atenció a la respiració. Estar. Saber estar, a l’interior, sense presses, amb cada respiració. Atenció a l’existir en nosaltres. Valorar l’exitir present aquí. No sóc “jo”, els meus límits, les meves particularitats. Aquí, ÉS. Consciència del…

Objectiu: De donde se sigue claro que, como el alma se acabe de vaciar de todas las formas e imágenes aprehensibles, se quedará en esta pura y sencilla luz, transformándose en ella, porque esta luz nunca falla en el alma; pero por las formas y velos de criatura con que el alma está velada y embarazada, no se le infunde. (...) Aprenda a estarse con advertencia amorosa en Dios, con sosiego de entendimiento. (St. Joan de la Creu) El nostre veritable ésser, l’existir, és Ell. El que ens ve al cap, les idees, projectes, neguits, són fantasmes, figuracions, un escenari…

El centro del alma Dios es, al cual habiendo ella llegado según toda la capacidad de su ser y según la fuerza de su operación, habrá llegado al último y profundo centro del alma (Joan de la Creu, Llama de amor viva B,1,12) - arribar a l'essència de l'essència de la nostra existència, "según toda la capacidad". ¿Què és això que diuen (Joan i Teresa) que som? ¿què vol dir que som Déu, Absolut, Ser, U? ¿què de nosaltres és Això? No moltes paraules sinó procurar "notar la certesa" de l'afirmació de Joan de la Creu, procurar atrapar cap on…

Meditació orientada amb el Núvol del no saber (anònim anglès s.XIV)1. Seguirem les instruccions de l'autor del Núvol del no saber (monjo, anònim anglès s.XIV). Posar tot l'interès, l'impuls nu de l'existir (diu ell): Vos sou tot el que sóc. Proposa endinsar-se en aquesta certesa amb l'ajut d'una paraula, d'un mantra, el més breu possible. Concentrar-ho en una fórmula breu evita la dispersió. Però la fórmula no ha d'estar buida, ha de ser com un dit que ens faci girar els ulls i portar tota l'atenció cap a la lluna. Si ens posem directament a repetir, sense més, potser practicarem…

Meditació orientada amb el Núvol del no saber (anònim anglès s.XIV) - 21. Recollir l'atenció amb ajut de la respiració. Unes primeres respiracions fondes. Després atenció al punt de sortida/entrada, sota les narius. 2. Prenem contacte amb l'EXISTIR. No fent cas de cap altre idea, per molt fantàstica que sigui. Que el fet mateix de ser, posseeixi més i més la nostra consciència, totes les nostres capacitats, el nostre sentir profund. TEXT. Del monjo anglès, fragments de la seva Carta de direcció espiritual: Així, doncs, et prego que ara en aquest cas no facis res més sinó pensar simplement que…

Meditació orientada amb el Núvol del no saber (anònim anglès s.XIV). 3(...) disposat a exaltar Déu com el tot en totes les coses.1. Recollir l'atenció amb ajut de la respiració. Unes primeres respiracions fondes. Després atenció des del punt de sortida/entrada, sota les narius, fins al moviment de la caixa toràcica: atenció a les dues àrees, sota les narius i caixa toràcica. 2. Prenem contacte amb l'EXISTIR. No fent cas de cap altre idea, per molt fantàstica que sigui. Que el fet mateix de ser, posseeixi més i més la nostra consciència, totes les nostres capacitats, el nostre sentir profund…

4a. Meditació orientada amb El núvol del no-saber (text anònim anglès del s.XIV) TEXT: Has d'entendre bé que, encara que t'hagi dit d'oblidar totes les coses menys la consciència cega de la teva existència nua, la meva intenció i el meu objectiu han estat tota l'estona que finalment oblidessis també aquesta consciència i tan sols tinguessis la consciència de l'ésser de Déu. Per aquesta raó t'he mostrat al començament que Déu és el teu ésser. (...) A fi que t'hi poguessis elevar gradualment et vaig suggerir que en primer lloc t'havies d'endinsar en la consciència nua i cega del teu…

6a. Meditació orientada amb El núvol del no-saber (text anònim anglès del s.XIV) TEXT ... que la paraula ompli el teu esperit del seu sentit (...) de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d'aquest sentit. Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t'escapi. Amb ella podràs retenir sota el núvol de l'oblit tot altre pensament. En veritat et dic que aquesta obra exigeix una gran serenitat i una plena i clara disposició tant de cos com d'esperit. (El núvol del no-saber 1…

Meditació a partir d'un text de Teresa de Jesús Entended que esto no es cosa sobrenatural, sino que podemos nosotros hacerlo, porque es encerramiento de las potencias en sí mesma.Sólo esto es lo que querría dar a entender: que para irnos acostumbrando a con facilidad ir asegurando el entendimiento para entender , es menester recoger estos sentidos esteriores a nosotros mesmos y que les demos en qué se ocupar, pues es ansí que tenemos el cielo dentro de nosotros, pues el Señor de él lo está. Una vez gustamos que no es menester dar voces para hablarle, rezaremos con mucho…

“Para entendimientos desbaratados”... Meditació a partir d'un text de Teresa de Jesús Para entendimientos concertados y almas que están ejercitadas y pueden estar consigo mesmas, hay tantos libros escritos y tan buenos que sería yerro hiciérdes caso de mi dicho en cosas de oración. Mas de lo que yo querría tratar y dar algún remedio, (...) es de unos entendimientos tan desbaratados, que no parecen sino unos cavallos desbocados, que no hay quien los haga parar: ya van aquí, ya van allí, siempre con desasosiego. No os acongojéis del travajo y contradicción que hay en el camino y vais con…

“Desembarazada, quieta y pacífica”... Meditació a partir d'un text de Joan de la Creu Es como si dijera: levantaré mi mente sobre todas las operaciones y noticias que pueden caer en mis sentidos y lo que ellos puedan guardar y retener en sí, dejándolo todo abajo; y afirmaré el paso de la munición de mis potencias, no dejándolas dar paso de operación propia, (...) el alma ha de estar desembarazada, quieta y pacífica al modo de Dios (...) conviene un profundo silencio en el alma, en suma paz y tranquilidad, escuchando y oyendo lo que habla el Señor Dios en…

Omple el teu esperit del seu sentit. Meditació a partir d'un text del Núvol del no-saber ... que la paraula [“Amor”, o “És”...] ompli el teu esperit del seu sentit [...] de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d'aquest sentit. [...] Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t'escapi. (del Núvol del no-saber)   1. Recolliment amb ajut de la respiració. Després d’uns primers minuts de prendre consciència del fet de respirar, d’observar i acompanyar el flux de la respiració, sense forçar-lo,…

Fixa fermament la paraula en el teu cor... Nova meditació a partir d'un text del Núvol del no-saber ... que la paraula [“Amor”, o “És”...] ompli el teu esperit del seu sentit [...] de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d'aquest sentit. [...] Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t'escapi. (del Núvol del no-saber) Propòsit de la pràctica: aquest text del Núvol del no-saber al que ja hem fet al•lusió en altres pràctiques, serà el punt de partença d’un nou exercici…

Que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d'aquest sentit... Nova meditació a partir del Núvol del no-saber ... que la paraula [“Amor”, o “És”...] ompli el teu esperit del seu sentit [...] de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d'aquest sentit. [...] Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t'escapi. (del Núvol del no-saber) 1. Recolliment amb ajut de la respiració. Després d’uns primers minuts de prendre consciència del fet de respirar, d’observar i acompanyar el…

El Regne és com un tresor amagat en un camp que produeix una immensa alegria en qui el troba. I ven tot el que té per poder comprar aquell camp. (Mc. 13,44...) Síntesi del propòsit: Comprendre fins a quin punt ens esclavitza la persona que pensem ser. La constant roda de desigs i pors que la nostra “personalitat” manté i que, alhora, la sustenten. Alimentar el desig de que desaparegui, cultivar l'actitud de testimoni de la natura de sí mateix. Qui sóc? Qui Ets? La pràctica consisteix en desviar l'atenció (i les respostes) de l'àmbit de la persona superficial, variable,…

Us deixo la pau, us dono la meva pau; no és com la pau que dóna el món. No tingueu por, que el vostre cor no s'acovardeixi (Jn.14,27) L'atenció sospesa, mira, s'impregna del sentit d'aquesta pista...: us dono la meva pau.... què és aquesta pau? a què apunta? què cal per obrir-se a la pau, per rebre-la, per ser pau? Us deixo la pau, us dono la meva pau Propòsit de la pràctica: La identitat individual, bastida sobre els elements físics i psíquics. La memòria és la clau de la bastida. Sóc algú, alguna cosa, consciència concreta "d'algú" bastida sobre…

  Para juntarse dos extremos... (...) la Sabiduría de Dios, en que se ha de unir el entendimiento, ningún modo ni manera tiene, ni cae debajo de algún límite ni inteligencia distinta y particularmente, porque totalmente es pura y sencilla. Y como quiera que para juntarse dos extremos, cual es el alma y la divina Sabiduría, será necesario que vengan a convenir en cierto medio de semejanza entre sí, de aquí es que también el alma ha de estar pura y sencilla, no limitada ni atenida a alguna inteligencia particular, ni modificada con algún límite de forma, especie e imagen…

La “reformació” que proposa Joan de la Creu .... conviene ir por este estilo desembarazando y vaciando las potencias su jurisdicción natural y operaciones, para que se dé lugar a que sean infundidas e ilustradas de lo sobrenatural, pues su capacidad no puede llegar a negocio tan alto, antes estorban.... (Juan de la Cruz. Subida al Monte Carmelo II,6,1-2) La esperanza vacía y aparta la memoria de toda posesión de criatura (…) la caridad vacía y aniquila las aficiones de los apetitos de la voluntad de cualquiera cosa que no es Dios y sólo los pone en Él. (Noche oscura…

Ya havréis oído decir... Ya havréis oído decir que Dios está en todas partes, y esto es gran verdad, adonde está Dios es el cielo (...) Pues mirad que dice San Agustín que le buscava en muchas partes y que le vino a hallar dentro de sí (...) Mirad que os va mucho tener entendido esta verdad: que está el Señor dentro de nosotras y que allí nos estemos con Él (Teresa de Jesús. Camino de perfección, 46, 2-3) Ja hem dit en alguna altra pràctica que ens veiem i considerem com a “entitats” separades, ens atorguem consistència individual... En…

Cuando reparas en algo, dejas de arrojarte al todo 1. Recollir l'atenció amb l'ajut de la respiració. Atenció a la respiració, l'alè de vida, amb un moment d'aturada a cada canvi de ins/exp., d'exp./ins. Atenció al fet mateix d’existir en l’atenció a la respiració. Atenció plena, nua, al que aquí, És. 2. Cuando reparas en algo, dejas de arrojarte al todo. Para venir a poseerlo todo, no quieras poseer algo en nada. Para venir a serlo todo, no quieras ser algo en nada. Para venir a saberlo todo, no quieras saber algo en nada. Para venir a lo que no…

Asida a un hilo delgado o a uno grueso... ... lo mismo da que un ave esté asida a un hilo delgado que a uno grueso porque, aunque sea delgado, tan asida se estará a él como al grueso, en tanto que no le quebrare para volar. Verdad es que el delgado es más fácil de quebrar; pero por fácil que es, si no le quiebra, no volará (...) Y así es lástima ver algunas almas como unas ricas naos cargadas de riquezas y por no tener ánimo de acabar con algún asimiento o afición (que todo es uno) nunca…

  Ell és l’ésser de tota cosa. Tot és en Ell L’atenció més i més aprofundida, més i més nua, en el fet mateix d’existir condueix cap a la desidentificació del jo. En la mesura en que tenim notícia de l’Existir, en cadascú, es dilueix la pantalla que l’amaga. La proposta de viure la pràctica com una ofrena, com un buidar-se a sí mateix, ajuda a no caure en la trampa de convertir les estones de silenci en exercicis que encara facin créixer més el “jo”, la gran consideració que ens tenim, etc. En aquesta pràctica proposem alguns textos per…

    Allò que sóc, us ho ofereixo, perquè sou tot el que sóc...  (del Núvol del no-saber) L’autor del Núvol del no-saber proposa treballar l’atenció plena en el fet mateix d’existir com a via de dissoldre la pantalla de falses identificacions, projectes, expectatives, etc. amb la que l’ego amaga la Realitat, majúscula, Absoluta, Una... dins i fora de nosaltres mateixos. La proposta de viure la pràctica com una ofrena, com un buidar-se a sí mateix, ajuda a no caure en la trampa de convertir les estones de silenci en exercicis que encara facin créixer més el “jo”, la gran…

   Pràctica 25   "Allò que sóc, us ho ofereixo, perquè sou tot el que sóc" (del Núvol del no saber)   L’autor del Núvol del no-saber proposa treballar l’atenció plena en el fet mateix d’existir com a via de dissoldre la pantalla de falses identificacions, projectes, expectatives, etc. amb la que l’ego amaga la Realitat, majúscula, Absoluta, Una... dins i fora de nosaltres mateixos. La proposta de viure la pràctica com una ofrena, com un buidar-se a sí mateix, ajuda a no caure en la trampa de convertir les estones de silenci en exercicis que encara facin créixer més…